El carrer de la polla

L’únic motiu per mirar cap amunt a l’altura del número 40 del carrer de Radas és notar un xof al cap i buscar el colom culpable per maleir-lo. Però si en aquest punt del Poble-sec alt, i profund, mires enlaire veuràs dues imatges amb potencial icònic.

Una són els cinc cubells de fregar verds, amb els seus respectius pals de fregar, disposats al mateix racó de cinc balcons corresponents de la finca pseudomodernista dels Apartaments Radas. No es farà servir mai l’estampa per promocionar Barcelona com a destí turístic, però és un bon resum de Barcelona com a destí turístic: bonic, barat i amb màniga ampla. 

L’altra és el consolador que penja del centre del cablejat elèctric que travessa el carrer. «Hi és des de fa uns dos anys. El dia que vaig sortir al balcó i el vaig veure per primera vegada, no m’ho podia creure. Però ara els xavals diuen que viuen on la polla, van a la botigueta de la polla o queden al bar de la polla», explica un veí d’una vivenda amb vistes a l’objecte. Aquí està el potencial icònic de l’artefacte.

El bar de la polla és La Barraca II. Un home li diu amb tota confiança Juan al cambrer oriental, de manera que deu ser un parroquià.

    –¿Sap com va arribar això als cables?

    –¿El què?

    –L’aparell que penja.

    –¿El què?

    –La polla.

    –A veure, ensenyi-me-la.

    Així ho faig.

    –Carai. És que m’hi fixo poc jo en les coses.

NO ÉS UN EXVOT

Des de baix sembla un modest exvot de cera. De prop ja és una altra cosa. A la no llunyana 'sex-shop' Skorpius, al Paral·lel, una de les poques que queden a la ciutat, no tenen aquest model, de manera que no puc donar més informació.

Ningú en sap res al carrer de Radas. I, si ho saben, apliquen una llei del silenci molt de barri. La hipòtesi més estesa és que van ser uns guiris que estaven de gresca, encara que tampoc es descarta que fossin uns natius amants de la broma. 

En qualsevol cas va ser algú hàbil. El fal·lus està unit per un llarg cordill a un contrapès inidentificable. No és fàcil agafar un dels dos extrems, llançar la cosa a l’aire i aconseguir que la corda s’enrotlli al cablejat. Sobretot si estàs de festa i, per tant, vas com a mínim una mica alegre. Potser va ser un gautxo expert en l’ús de les 'boleadoras'. 

A més d’algú hàbil, va ser algú amb mala idea. Perquè la verga penja del centre dels cables i no hi ha manera d’arribar-hi amb una escala: no hi ha paret on es pugui recolzar-la. O s’utilitza una grua per retirar-la o seguirà allà penjada durant molt de temps.  

La tècnica utilitzada per enganxar aquesta ortopèdia sexual del cable elèctric del carrer de Radas va ser la mateixa que s’utilitza arreu del món per penjar parells de sabates de tot tipus de cables elèctrics i fins i tot de branques d’arbres. També a Barcelona n’hi ha. Es lliguen les dues unitats pels cordons i, apa, a provar sort.

POSSIBLE HOMENATGE

Notícies relacionades

De carrer de la polla a carrer castrat

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

Les teories sobre el perquè de les sabates penjants només exclouen que indiquin portes espaciotemporals. Es diu que marquen territoris de bandes de carrer i punts de venda de drogues, que senyalitzen llocs sense llei i que honren 'pandilleros' morts, que commemoren primeres experiències sexuals i graduacions. Es diu de tot, vaja, encara que segurament no sigui més que una forma de fer el poca-solta. 

El carrer de Radas està dedicat a Agustí Radas, capità que en la batalla de Montjuïc del 1641, durant la guerra dels Segadors, va fer una defensa heroica del convent de Santa Madrona davant les tropes espanyoles. La travessen els carrers d’Anníbal, de Magalhaes i d’Elkano. Tots ells homes de veritat. Potser el penis en qüestió és un homenatge a aquesta estirp.