De carrer de la polla a carrer castrat

La fama li ha durat poc al consolador que des de fa gairebé dos anys penjava d'un cable elèctric al carrer de Rades, al Poble-sec. El coneixien els joves del barri. “Quedem a la polla”, deien per abreujar. Per als veïns més pròxims gairebé era un més del barri. “El dia que vaig sortir al balcó i el vaig veure per primera vegada, no m'ho podia creure”, va explicar fa dos dies l'inquilí d'un pis de Rades amb exclusives vistes al fal·lus. Després, s'hi va acostumar. Però això era fa dos dies, quan el consolador (sembla, paraula vella i políticament incorrecta) només era una celebritat local, del centre del Poble-sec i res més. Un reportatge, ‘El carrer de la polla’, va elevar de sobte les seves cotes de fama i, de cop i volta, va desaparèixer. El principal sospitós, l'Ajuntament de Barcelona, assegura que ell no ha sigut, que cap atac de pudor l'ha portat a organitzar-ne una retirada. Queden, doncs, el misteri, el 'book' de fotos que una fotògrafa d'EL PERIÓDICO li va fer per documentar el cas i el testimoni de 'street view'. No és poca cosa.

En aquesta sobtada desaparició, el paper de majordom culpable es va adjudicar primer als actuals responsables municipals no perquè se'ls suposi una hipocresia incompatible amb la presència de penis penjant al carrer, sinó perquè, per l'altura i el punt exacte del cable elèctric del qual penjava és raonable pensar que es va fer servir alguna mena de petita grua articulada. Les de la poda d'arbres (¡ai!) o les que s'utilitzen per canviar les bombetes als fanals serien les més adequades.

A la seu del districte de Sants-Montjuïc van saber del gland de Rades quan es va publicar la primera crònica sobre la seva existència. "No, aquí ningú en va ordenar la retirada. Truqui per si de cas a BCNeta". Podria semblar una maniobra de distracció, però la font és fiable. Així que la pregunta es trasllada a aquest departament municipal, que ja no és del districte, sinó del conjunt de la ciutat. Al cap d'una hora, idèntica resposta. No consta cap servei extra en aquell carrer.

Notícies relacionades

El carrer de la polla

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

La decepció augmenta quan es busquen testimonis presencials d'un furt tan lúbric. Al bar La Barraca II, situat just al davant de la que durant més d'un any va ser la casa del consolador, no és fàcil buscar-hi ajuda. Té un aire molt castís, no hi falta una pota de pernil a la barra, però els amos són una parella xinesa de castellà bastant preescolar. A Google asseguren que penis sona més o menys com ‘yinjing’, pronunciat gairebé com cantat, però la complexíssima escala d'entonacions del mandarí impedeix el que de totes totes sembla més difícil que un encontre en la tercera fase. Un client, afortunadament, surt al rescat. “Va ser de matinada. A les set del matí, quan hi vaig passar després que el dia anterior sortís la notícia al diari, ja no hi era”.

JOHN HOLMES I RASPUTIN

Una hipòtesi raonable és que la peça ha sigut caçada com un trofeu. No va malament, per sustentar aquesta tesi, repescar el magistral reportatge que el maig de 1989 va publicar el periodista Mike Sager a la revista 'Rolling Stone' quan va repassar l'ascens i la caiguda del mític actor porno John Holmes, un superdotat, no precisament intel·lectual. En un moment d'aquell recomanable reportatge, l'autor explica que, ja a l'infern de les drogues (consumia una ratlla de cocaïna cada 15 minuts) i malalt de sida, quan va veure venir la mort de cara i amb pas decidit, li va demanar a la seva segona esposa un favor. Volia que s'assegurés que entraria d'una sola peça al taüt. No volia que la seva titola acabés com la de Rasputin (com s'explica sense gaire rigor) exhibida en un pot de formol. La de Rades, fora que una nova pista canviï la direcció dels esdeveniments, se suposa que va tenir un final tan tràgic com el de Kichizo Ishida, protagonista d''El imperio de los sentidos'.