L'arbre genealògic de Barcelona

L'arxiu de la basílica de Santa Maria del Pi alberga, a més de butlles papals, cartes de Sant Josep Oriol i dades del setge de 1714, centenars de documents inèdits que, acabats de treure a la llum, ajudaran a reescriure la història quotidiana de Barcelona des de l'edat mitjana, i amb especial intensitat la del segle XIV, quan el temple va iniciar un cens ininterromput dels seus parroquians amb dades de naixements, adreces, enllaços matrimonials, actes notarials, morts i testaments. Als seus inicis, l'església comptava amb 6.000 feligresos, fet que en aquella època representava un elevat percentatge dels habitants de la pròspera capital catalana, que poc després, a mitjans d'aquell segle, va patir una crisi demogràfica motivada per l'escassetat d'aliments i pels terribles brots de pesta negra que van delmar la població.

Alguns d'aquests pergamins contenen dades de la totalitat de la ciutat gòtica, com un curiós recompte de les cases amb llenya per al foc, pel qual es pot calcular el nombre de famílies, o on s'anaven a buscar els cadàvers, entre ells els de les prostitutes mortes, cosa que confirma, per un altre costat, que la ciutat medieval albergava tres bordells. Josep Hernando, catedràtic medievalista de la Universitat de Barcelona, es va retirar fa un any i des d'aleshores va assíduament a consultar l'arxiu de la parròquia del Pi.

DADES DEMOGRÀFIQUES

"La riquesa que alberga és immensa, sobretot de l'època medieval i del Renaixement. És impossible conèixer amb exactitud l'antiga demografia de Barcelona sense accedir a aquest arxiu. Alguns dels alumnes que hi he portat per a les seves investigacions de tesis doctorals han buscat el seu arbre genealògic en aquests pergamins i han aconseguit trobar l'origen de les seves famílies. Hi ha datats fins i tot els esclaus de procedència oriental i africana, que els seus amos enterraven en cementiris i també els jueus conversos".

El catedràtic destaca que Santa Maria del Pi compta amb llibres d'òbits de gran valor. "Per exemple, de gener a juny de 1410 van morir 237 nens i 148 adults a causa d'un rebrot de la pesta", especifica, indicant l'estat d'emergència que va viure en aquells sis mesos la ciutat. "En total hi ha 2.000 pergamins conservats que aporten molta informació d'èpoques de crisi".

"Hi ha documentació que certifica l'existència d'una anterior parròquia a la construïda al segle XIV datada al segle IX, però el document més antic és de 1180. "Al segle XIV, Santa Maria del Pi era una institució amb influència en la vida civil, política i jurídica de la ciutat", assegura Jordi Sacasas, arxiver i conservador de Santa Maria del Pi. "Aquest arxiu revaloritza el paper social de l'església", assenyala Daniel Venteo, historiador, museòleg i autor d''Autobiografia de Barcelona' (Efados), llibre que va requerir milers d'hores de consultes en arxius. 

El registre ha obert les portes al públic aquest divendres després d'estar tancat tres anys per acabar l'inventari, avançar la digitalització de milers de documents i remodelar i condicionar la nau i la seva sala de consulta. Gràcies a uns funcionaris de la Generalitat que van arriscar les seves vides, tot aquest llegat va aconseguir salvar-se de les flames el 20 de juny de 1936, quan grups anticlericals van cremar diverses esglésies de Barcelona. Llibres i pergamins van ser empaquetats dins de sacs i traslladats a la Casa de la Convalescència ubicada a l'antic hospital de la Santa Creu.

Fins l'any 1943, l'arxiu no va ser tornat a la parròquia i des d'aleshores mai s'havia reformat l'espai ni classificat el seu contingut en la totalitat. "Si la ciutat coneix el seu patrimoni el defensa. Aquest arxiu és la nostra memòria. El d'altres parròquies gòtiques com Santa Maria del Mar s'ha perdut", lamenta Sacasas.

ENCARA PER INVESTIGAR

Notícies relacionades

El pla de les Tres Xemeneies deixa fora la descontaminació de l’entorn

El Taller Masriera reviurà net d’afegits com a biblioteca i teatre

Venteo afirma que la dramàtica destrucció d'arxius parroquials durant la guerra civil va provocar pèrdues patrimonials irreparables. "L'arxiu del Pi és una excepció notable. Les seves sèries documentals tenen continuïtat des del segle XV fins al XX, fet que és de gran importància. Els documents sobre música antiga ocupen desenes de caixes, encara per investigar. Les dades sobre població del Quarter del Pi són probablement de les més riques que es conserven del segle XVIII", argumenta l'autor d''Autobiografia de Barcelona'.

Venteo està convençut que aquestes troballes permetran rellegir la història de la ciutat tant de la organització eclesiàstica com de la vida quotidiana dels barris de Ciutat Vella en els segles medievals, moderns i contemporanis. Segons l'historiador i escriptor, l'arxiu conserva documentació "fonamental" per conèixer com ha funcionat l'assistència a les persones més desafavorides econòmicament, com per exemple els pobres de solemnitat i els pobres de la vergonya. El paper exercit per l'església, molt abans de la creació del modern Estat del Benestar, va ser —i continua sent— essencial", afegeix. "I l'arxiu segueix viu", conclou Sacasas, que s'encarrega personalment d'actualitzar cada dia les dades d'una comunitat que ha albergat destacades confraries i també gremis com el de Velers i el d'Hortolans.