«Sant Andreu encara és molt barri, una mica sectari»

judith Antequera va néixer el 25 de novembre de 1978 en una casa del carrer de Baliarda que manté el seu caràcter senzill i rural i que va ser casa seva fins als 23 anys. «Era una casa totalment de poble. Jo em dutxava al pati», puntualitza la presentadora dels informatius de Televisió de Catalunya del 3/24.

«Mama, me'n vaig al casal», va ser una de les frases més repetides de la periodista al llarg de la seva etapa escolar. «Em passava la vida allà, jugant al futbolí i a l'esbart», explica Antequera. «També vaig fer teatre, vaig actuar uns quants anys en els Pastorets. Era l'àngel Miquel i encara em sé la lletra. Mira que em tremolava tot, les cames, la veu, tot», confessa.

Per això també va pensar a orientar la seva carrera professional cap a la imatge audiovisual, però un càsting com a presentadora de les notícies va aparèixer a la seva vida i la van fitxar per acompanyar informativament els teleespectadors de set de la tarda a dues de la matinada.

Altres barris

Després dels 23 anys que va residir a Sant Andreu, la periodista es va independitzar en un pis que no distava gaire de la seva primera casa. Va viure cinc anys a l'altre costat de l'avinguda de la Meridiana, al veí districte de Nou Barris. Allà va treballar a Nou Barris Televisió i a la Xarxa Ciutadana Noubarris.net. Als 28 anys va anar a viure a Gràcia i ara viu a Sarrià-Sant Gervasi, però visita setmanalment Sant Andreu que, casualment, és el districte d'origen de la seva parella.

Com sol passar amb els oriünds de Sant Andreu que, per circumstàncies personals o laborals, han de deixar el seu barri d'origen, Antequera també se sent com a casa quan hi torna a posar els peus. «És que és un barri que tira molt. Es viu molt bé aquí. És un barri molt tranquil», expressa la presentadora de les notícies. «No tens cent restaurants com a Gràcia, sinó tres, però la vida comercial és molt rica».

«Sant Andreu és un barri de gent que hi viu i de generació en generació, on tots ens coneixem», opina la periodista. «Malgrat els canvis que pot haver patit en els últims anys, que no han sigut tants, Sant Andreu segueix sent avui encara molt barri, fins i tot amb un punt sectari», apunta. «Quan jo tenia uns 12 anys cada vegada que agafàvem el metro dèiem 'Anem a Barcelona', el mateix que ara diuen els més grans», explica qui ha viscut intensament en aquest districte: «Jo a vegades somio amb Sant Andreu i la meva primera casa al barri».

Un dels millors records que Antequera guarda de tots els seus anys a Sant Andreu és la festa major del barri. Ella va ser part activa de l'organització de la festa. «Sobretot m'encantaven els focs artificials. Em fascinaven de petita i encara avui em segueixen fascinant», assenyala. «En canvi, per al correfoc sóc molt poruga», afegeix.

Salutacions al carrer

Notícies relacionades

"Tenim un model propi"

L’Audiència absol Rubén Guijarro, exalcalde de Badalona

«Sant Andreu és un barri absolutament obrer i sempre s'ha distingit per comptar amb una gran vida associativa, molt intensa, i això fa que sigui un barri molt especial», destaca qui va disfrutar de les seves llargues tardes al Casal Catòlic (Pons i Gallarza, 58-60) i la seva vida estudiantil al Safa, a molt pocs metres de casa seva, on va teixir una xarxa d'amistats i coneguts.

Això provoca que el seu passeig pels carrers del seu barri d'infància sigui una salutació contínua als transeünts que passen. «Camines i saludes sense parar», diu la presentadora. La seva quotidiana presència a la televisió la fa encara reconeixible.