"Tenim un model propi"

Durant la conversa, Vallès va remarcar el paper de Sant Cugat com a exemple de ciutat que ha sabut créixer sense renunciar a la seva identitat ni al seu entorn natural. "Tenim un model propi. No volem ser una prolongació de Barcelona, sinó un node clau en una xarxa de ciutats que cooperen", va afirmar l’alcalde.

Una de les principals fites reivindicades pel govern local va ser l’èxit de deixar enrere la tutela financera imposada pel dèficit acumulat, que el 2023 arribava als 32 milions d’euros. Segons va explicar Vallès, l’Ajuntament va aconseguir revertir la situació a principis d’aquest any sense aplicar pujades fiscals, fet que els ha permès recuperar capacitat d’inversió després d’una etapa d’ajustos.

L’objectiu, segons l’alcalde, és entregar el 2027 "una ciutat més preparada" a qui assumeixi políticament el mandat següent després de les noves eleccions municipals. En aquests dos primers anys, el consistori ha centrat la seva acció a reordenar prioritats, planificar inversions i abordar carències de serveis públics "estructurals", moltes vinculades al creixement demogràfic sostingut dels últims anys.

El deteriorament de l’espai públic –especialment en neteja i manteniment– ha sigut un dels temes que més queixes ha generat entre els veïns. L’alcalde reconeix la saturació del sistema, dissenyat per a una població més petita, i ha iniciat un nou contracte de recollida de residus que preveu la incorporació de 3.000 nous contenidors aquest setembre. El nombre d’incidències registrades en via pública supera les 30.000 des que va començar el mandat, va assegurar l’alcalde.

En mobilitat, Vallès va admetre que el centre de Sant Cugat –"concebut amb lògica de poble"– ha quedat desbordat pel volum actual de trànsit. Només quatre grans accessos connecten amb l’exterior, fet que genera colls d’ampolla. Des del consistori es planteja una millora del transport públic urbà i es reclama el desdoblament de la línia ferroviària cap a Barcelona, que ja opera al límit de la seva capacitat.

L’habitatge, i especialment l’accés dels joves, va ser un altre dels punts destacats de la xerrada. Sant Cugat és un dels municipis amb el preu del metre quadrat més alt de Catalunya. Des del 1992, s’han construït uns 1.800 pisos de protecció oficial, però el parc disponible continua sent insuficient. El consistori treballa en dos desenvolupaments urbanístics: un a Can Ametller, actualment en revisió, i un altre als antics terrenys del camp de golf de Sant Joan, que preveu 3.000 nous habitatges (2.000 en règim de lloguer assequible). El projecte de Sant Joan es presentarà públicament el 26 de juny, tot i que la seva viabilitat continua condicionada per factors com l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat o l’acord amb Rubí.

Notícies relacionades

BCN reordenarà l’accés en bus per l’alça de la gasolina i la crisi de Rodalies

La mobilització veïnal ajorna el desnonament de Sant Agustí

Padró i serveis municipals

L’alcalde també es va referir a la necessitat de revisar el padró municipal, que actualment inclou "persones que no resideixen de manera efectiva al municipi", va assegurar, cosa que segons el seu parer dificulta la planificació de serveis com la sanitat o les ajudes escolars. En paral·lel, l’Ajuntament ha introduït en el debat públic un nou criteri d’accés a l’habitatge públic: una antiguitat mínima de 10 anys d’empadronament, amb l’objectiu de prioritzar l’arrelament. Avui dia són tres anys els que es demanen per normativa.