El plaer dels Lluïsos

Quan li pregunten quin significat tenen per a ell els Lluïsos, Oriol Hosta ensenya l'embenat que porta al dit del mig de la mà dreta, prou enfeinat per ensenyar a mitges el dit inflat que va estar a punt de perdre, i recorda el dia en què es va accidentar amb la moto, fa poc, i l'escena que va tenir lloc mentre s'esperava a l'Hospital de Sant Pau. «No sabia si perdria el dit i era allà, al box d'urgències, esperant, fet pols, quan de sobte veig un noi que és monitor de l'esplai, i que era allà fent pràctiques de traumatologia, i de seguida que el vaig veure, doncs la veritat, va ser com veure un germà, em vaig sentir bé, em vaig sentir reconfortat. Aquesta va ser la meva sensació».

Ser un lluís pel president dels Lluïsos significa doncs tenir una família de mil persones i escaig, i que qualsevol d'elles tingui aquest poder de reconfortar, de transportar amb si mateix aquest caliu de família. Així que com una gran festa familiar, oberta al barri i a la ciutat, s'ha d'entendre la celebració que va tenir lloc ahir a la seu de l'entitat gracienca, que compleix 160 anys i estrena la remodelació flamant de la seva seu. Els Lluïsos estan d'enhorabones i ho van demostrar ahir, amb una festa multitudinària que va durar tot el dia.

TRES MILIONS D'EUROS / Un any i tres milions d'euros després, l'entitat fundada l'any 1855 pel sacerdot Jaume Alsina, llavors amb el nom de Corte Angélica de San Luis Gonzaga de Gracia, se sent preparada per encarar el futur. «Hem fet els Lluïsos dels pròxims 100 anys -sentencia Hosta, que en fa cinc, el setembre del 2010, es va convertir en el 51è president de l'entitat-. Hem fet un edifici de futur pensant que seguirem creixent, tant en activitats com en nombre de socis».

Les obres han agregat metres quadrats a l'edifici gràcies a la incorporació d'una planta subterrània, l'han modernitzat en termes d'accessibilitat, espai i llum i l'han dotat d'un terrat i un nou teatre, capital això últim, perquè els Lluïsos volen que la seva sala rebi el mateix tracte que qualsevol altra del circuit barceloní. «La reforma ha generat molta expectativa, i mentre que l'any passat ens movíem sempre per sota dels 1.200 socis, 1.180, 1.195, aquesta setmana hem superat aquest llistó. La gent sap que passaran coses molt interessants i vol ser aquí per veure-ho, hi vol participar».

En el llibre editat per celebrar els 150 anys de l'entitat, fa una dècada, apareix el pare Alsina retratat amb un solideu i una formidable barba blanca, espessa i llarga, que li arriba fins al pit. El rector nascut a Mataró l'any 1813 va fundar una entitat d'inspiració cristiana que va definir com «una associació de joves per a la bona moral sota els auspicis de l'angèlic patró de la joventut», i a la qual podia pertànyer «tot jove solter, amb qualsevol que sigui la seva carrera o posició en la societat, amb la condició que sigui decent, és a dir, que no sigui viciós, ociós o descurat». Més que pel seu nom oficial se'l coneixia com el Gimnasio de los Luises -una de les dues entitats de la fusió de les quals havia sorgit- i eren això, lluïsos, no lluïses, perquè les dones no hi tenien cabuda. Va haver de passar més d'un segle des de la fundació fins a l'any de 1969, quan («no sense tensions i resistències») l'assemblea general va aprovar la mixtura.

Sense renegar de cap manera de les seves arrels cristianes, que els han guiat sempre, els Lluïsos enfoquen avui la seva vocació formativa al món dels valors: el civisme, la solidaritat, la tolerància. «Ens considerem una escola de vida, una escola que brinda als seus alumnes una sèrie de vivències interessants, amb la capacitat d'educar en valors com ara el respecte i el treball en equip», diu Hosta.

Notícies relacionades

El quadre amagat de Lola Anglada

El Liceu Mar transformarà el Port Vell i costarà 50 milions d’euros

MOLTS JOVES / El president dels Lluïsos té motius per sentir-se'n orgullós, però per sobre de tot hi ha alguna cosa que li permet mirar amb actitud optimista cap al futur: que l'entitat està ocupada pels joves. «El 30% dels nostres socis són joves menors de 18 anys, i el 50% són menors de 25. En aquest sentit som l'enveja de moltes altres entitats, moltes que només tenen gent gran, o que sobretot tenen gent gran, però, ¿sap per què és això? Doncs perquè ens ho treballem de valent. Ens hotreballem molt».

Hosta parlava assegut a una taula del nou bar -un altre motiu d'orgull-, i quan aixecava la vista el paisatge le donava la raó. Jugadors de bàsquet. De ping-pong. Coristes. Actors maquillats i a punt per entrar en escena. Era divendres a la tarda i el lloc bullia.