L'ús del Bicing retrocedeix mentre a BCN puja el nombre de ciclistes

La bicicleta és el mitjà de transport que més ha crescut l'última dècada a la ciutat de Barcelona. És cert que la mobilitat s'ha vist sacsejada per una crisi que forçava a estalviar i que ha portat molts conductors i usuaris d'autobús a passar-se al ciclisme urbà. En paral·lel a l'augment de la comunitat que pedala, s'ha produït un declivi del Bicing. Els últims quatre anys, el nombre de desplaçaments en bici per Barcelona ha crescut un 15,5%, però el percentatge que s'ha d'agrair  al servei públic ha caigut un 16,6%. En aquest mateix període, la xifra d'abonats s'ha desplomat un 21%. I tot això, quan falta menys d'un any perquè el govern d'Ada Colau convoqui el nou concurs de concessió del servei, ja que s'acaba el contracte de 10 anys amb l'actual responsable, l'empresa Clear Channel.

Costa d'imaginar-se que una ciutat liderada per Barcelona en Comú (BC) vulgui tornar a cedir el Bicing a una multinacional nord-americana que es dedica a l'explotació d'espais de publicitat a la via pública. En qualsevol cas, no es pot vetar ningú en la convocatòria que hauria de començar a preparar-se de cara al canvi de cicle, que es produirà el març del 2017, deu anys després que Jordi Hereu fes les primeres voltes en un invent que, en la prova pilot, era de color blau.

REVISIÓ DE TARIFES / El programa electoral de Colau no dedica un generós espai al sistema que Xavier Trias va ampliar amb 300 unitats elèctriques. Però sí que l'esmenta, així que queda descartada la possibilitat que la ciutat se'n quedi sense. Així ho confirma un portaveu de l'ajuntament, que assegura que l'«aposta del nou govern pel Bicing és ferma». La mateixa font assenyala que la bicicleta pública «ha sigut una molt bona aposta per a Barcelona en matèria de mobilitat sostenible», i avança que ben aviat, tot i que encara no es pot entrar en concrecions, «es començarà a redactar el plec tècnic i administratiu per al nou contracte». «La voluntat és que segueixi sent una plataforma per acostar la bici compartida als ciutadans que no la fan servir i promoure de manera indirecta l'ús de la bici privada d'una manera més intensa».

EXEMPLES CONCRETS / L'ajuntament va fer públic la setmana passada l'informe complet amb les dades de mobilitat del 2014. El resum, presentat al març, ja demostrava que la bicicleta s'expandeix, però el detall mostra una imatge molt més nítida, amb exemples concrets: una vintena de carrils bici de la ciutat disposen de comptadors que mesuren el pas de ciclistes.

En solament un any, van registrar un increment del 9,1%, i en els últims quatre, del 14%. Si només s'analitzen les del sistema Bicing, hi va haver un descens de l'1%, cosa que demostra que a Barcelona cada vegada s'aposta més per la bicicleta particular. Ve al cap el regidor de Mobilitat del mandat anterior, Eduard Freixedes, a qui li van criticar molt que digués que si algú apostava per la bici com a mitjà de transport habitual, diari, potser hauria de pensar a comprar-se'n una. Sembla que el temps, i ara la voluntat de Colau, li donen la raó.

El corredor ciclista que més ha crescut aquests quatre anys és el d'Enric Granados, amb un increment del 80,5% del nombre de bicis que van trepitjar el comptador  que hi ha instal·lat sota l'asfalt. És així, malgrat que el carril és envaït diàriament per furgonetes de repartiment que despatxen als nombrosos restaurants i bars de la zona. També ha augmentat de manera espectacular el del carrer de la Marina (un 75%), ampliat els dos últims anys, augment que confirma un secret a crits: quan hi ha espai propi, quan el ciclista té un corredor segur, el fa servir de manera intensa. També s'ha disparat la circulació als del passeig Marítim de la Barceloneta (41%) i al del passeig de Sant Joan (43,2%), on s'ha emprès una profunda reforma.

CARRILS A LA BAIXA / Per contra, la intensitat ciclista ha baixat de manera considerable en el comptador del carrer de la Diputació amb Comte d'Urgell (-39,3%), cosa que potser s'explica pel naixement del carril bici de Provença, més tranquil. També cau el de la Gran Via amb Vilamarí

(-28,8%). El recompte fet només a les unitats del Bicing dóna una altra dada que demostra que el servei perd presència, perquè els dos últims anys, a les mateixes 20 cruïlles, han passat un 3% menys de bicicletes vermelles i blanques.

Notícies relacionades

La inseguretat del robatori

El barri de les Tres Torres supera els 40.000 euros de renda i dobla la mitjana de Barcelona

El creixement de la bicicleta a Barcelona és indiscutible. S'ha passat de 118.151 desplaçaments l'any 2011 a 136.440 el 2014, un 15,5% més. Si s'agafa la dada del 2009, el percentatge escala fins al 33% més de viatges a pedals. Aquesta dada no s'ha vist corresposta amb un increment similar del nombre d'aparcaments al carrer. En quatre anys, s'ha passat de 21.673 ancoratges a 23.559, un 8,7% més.

El creixement del mitjà viurà moments d'incertesa d'aquí un any, quan s'acabi la moratòria de 18 mesos per expulsar les bicis de la majoria de les voreres. La modificació de l'ordenança, aprovada al febrer, donava pàbul al desig de l'exalcalde Xavier Trias d'evitar el conflicte entre ciclista i vianant. Es va donar aquest termini per ampliar la xarxa ciclista. Passat l'estiu del 2017, es veurà el resultat.