Els congressistes amplien la despesa i l'estada a BCN

se'ls distingeix per la corbata, el maletí i la missió professional. Un viatger silenciós i venerat pel sector, ja que no comporta conflictes i es desplaça en qualsevol moment de l'any, fins i tot en plena temporada baixa. El 2014 van ser gairebé 580.000 els participants en congressos, convencions i jornades. Tot un exèrcit que va prendre part en 1.969 reunions especialitzades (de més de 40 delegats) i va deixar 1.500 milions d'euros a Barcelona. El volum de congressistes va ser lleugerament inferior al de l'any anterior donat que algunes macrocites no tenen periodicitat anual o són itinerants per diferents continents, però es va igualar l'impacte econòmic del 2013 perquè la majoria van prolongar l'estada i la despesa.

Una radiografia detallada d'aquest viatger constata la seva evolució en els últims anys i el converteix en objecte de desig turístic. Si el 2012 la seva despesa mitjana era de 99,5 euros, l'any passat la xifra va escalar fins als 140, sense incloure-hi allotjament. Però no n'hi ha un únic prototip, els congressos són múltiples i variats. Mentre que en les cites internacionals d'alt nivell el dispendi arriba als 167,5 euros al dia, en les nacionals de menor rang es queda en uns 75,5 euros. Sí que hi ha coincidència a estirar estades amb l'objectiu clar de desposseir-se de la corbata i disfrutar uns dies de la ciutat.

Segons les enquestes del sector, la durada mitjana dels congressos professionals a Barcelona és de dos o tres dies, mentre que la pernoctació sol arribar als cinc dies. Per aquest motiu, i malgrat que l'any passat la xifra de congressistes no va créixer perquè algunes trobades no se celebraven o ho feien en altres zones del món, el volum de nits d'hotel va ser de 2.071.586, el 7% més que el 2013. I és que el delegat que representa la seva empresa o sector a Barcelona sol fer molts quilòmetres. L'any passat, el 77% van ser de procedència internacional, dels quals una tercera part arribava de fora d'Europa.

A nivell continental, el pes més gran se l'emporten els britànics (10%), seguits dels italians. I encara que els apartaments turístics també s'han convertit en un recurs per al viatger de negocis (en especial els de gestió professional i centralitzats en edificis complets), el 80% prefereix allotjar-se en hotels de quatre i cinc estrelles. S'ha de recordar que la crisi va portar moltes empreses, no només per necessitat, sinó també per ètica i imatge, a estipular els hotels de quatre estrelles per als seus delegats. No obstant, sembla que aquesta imposició comença a relaxar-se els últims temps.

SECTOR MÈDIC / A pesar de la diversitat de les convocatòries, no hi ha dubte que el sector medicosanitari s'emporta la palma a Barcelona. Primer, perquè és el principal emissor mundial, pel fet que compta amb milers d'associacions per especialitats i regions, però a més a més perquè la ciutat disposa d'un important 'lobby' mèdic i comitès locals amb poder d'atracció cap al sector, explica Christoph Tessmar, director de Convention Bureau, el programa de Turisme de Barcelona específic que promociona la ciutat per al mercat de reunions.

Notícies relacionades

El pla de les Tres Xemeneies deixa fora la descontaminació de l’entorn

El Taller Masriera reviurà net d’afegits com a biblioteca i teatre

Darrere d'aquest segment, se situa l'economicocomercial i l'universitari acadèmic, seguit de prop pel tecnològic. I encara que les grans cites (més de 10.000 assistents) trien el recinte de Fira de Barcelona a la Gran Via, l'espai més demanat per a petits formats és el Palau de Congressos de la Diagonal, així com universitats i hospitals. També el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB), llegat del Fòrum, té una notable activitat.

Uns participants i altres solen invertir de mitjana uns 500 euros en la inscripció al congrés, mentre que la seva despesa diària va a parar principalment a la gastronomia (54%), seguida de les compres (20%), el transport (15%) i l'oci (10%). S'ha de destacar que amb la crisi utilitzen més el bus i el metro (53%) que els taxis. I encara que aplaudeixen la restauració local, en qüestió de relació qualitat/preu la puntuen amb una nota de 4 sobre 5, mentre que els hotels s'emporten un3,8. Més rotunda és la qualificció de l'oferta arquitectònica i cultural, que arriba a un 4,7.