La gènesi de Miralles

Maquetes de fusta, plànols i preciosos dibuixos del prestigiós arquitecte Enric Miralles (Barcelona, 1955-Sant Feliu de Codines, 2000) s'exhibeixen fins al 31 d'octubre a la seu de la seva fundació, que està al mateix principal de Ciutat Vella que alberga l'estudi d'arquitectura Miralles Tagliabue EMBT.

Algunes maquetes lamentablement han quedat ancorades en la categoria de projectes. L'arquitectura no depèn únicament dels creadors. Entren molts factors en joc i de vegades els plànols es perden pels despatxos de gestors i de polítics, que són els que al final decideixen els grans canvis urbanístics de la ciutat. Aquest és el cas, per exemple, de la maqueta de la Casa de les Llengües, que s'havia de construir dins de l'antic recinte fabril de Can Ricart, a l'epicentre del Poblenou. A causa de la crisi, l'ajuntament va parar les obres.

La seva maqueta havia d'estar exposada, però a última hora la van treure de la sala. Però no està en una caixa, sinó ben visible en un passadís de l'arxiu, situat a sota d'on treballen els arquitectes.

La regeneració de l'entorn del mercat de Santa Caterina té especial protagonisme en l'exposició en què també destaquen les miniatures de fusta dels espais públics del port de Haffencity a Hamburg i dels d'una estació del metro de Nàpols.

Benedetta Tagliabue, arquitecta i mare dels fills d'Enric Miralles, rescata en aquesta retrospectiva obres singulars de l'arxiu de la fundació,

un espai ple de caixes de fusta i d'estotjos de colors plens de diapositives, que emmagatzemen el recor-

regut vital i conceptual de l'arquitectura de

Miralles. «La idea és transmetre el que més

li agradava a ell, que era experimentar. Sempre s'avançava a l'onada del moment», declara Tagliabue.

Notícies relacionades

Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025

Aprovat de forma inicial l'Estudi Informatiu per allargar el Trambaix a Sant Feliu de Llobregat

La mostra combina els dos elements orgànics amb què va treballar l'arquitecte: projectes d'aigua, com el del port fluvial d'Osthafen (Alemanya), i de terra, com l'Ajuntament d'Utrecht (Holanda) i la rehabilitació de la factoria Cersberg.

Una de les maquetes més curioses és la del Parc dels Colors, de Mollet, encara que l'arquitecta lamenta que des que Montserrat Tura va deixar l'alcaldia s'ha deteriorat.