El megabloc que va aixecar un drapaire el 1925

Un impressionant edifici de 240 vivendes fa gairebé 100 anys que acull famílies al seu interior. Les Cases del Drapaire o Cal Drapaire (Gran Via de les Corts Catalanes, 272-282) es van construir entre els anys 1925 i 1927.

«Amb 11 plantes i sis escales interiors, disposaven fins i tot d'ascensors i també de telèfons distribuïts a la planta baixa, mitjana i alta», aclareix Carlos Martínez, amo de la granja La Tassa, ubicada en un dels baixos de l'edifici. «Per evitar fer la volta a tot l'immoble, es van construir túnels que el travessaven des de dins. Més tard, aquestes galeries es van utilitzar com a refugis o amagatalls», segueix Martínez.

El promotor d'aquesta construcció  imponent, que durant anys va ser considerada la més gran de la ciutat, va ser Pau Fornt Valls (1869-1936). Nascut a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), amb 12 anys va marxar a Barcelona, on va començar a treballar com a mosso del drapaire Jaume Aloi.

Amb 16 anys i un gran sentit per als negocis, Fornt es va independitzar i va llogar el seu primer local al futur barri de Sants.  Anys més tard, va comerciar amb França i Anglaterra, va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i amb 67 anys va ser assassinat per uns militants de la Falange durant la guerra civil.

Notícies relacionades

BCN demanarà permís judicial per desallotjar tres blocs a Vallcarca

Els ecologistes, en contra

El testimoni més important de la seva riquesa va ser la construcció de les Cases del Drapaire, que en aquella època destacaven a la Gran Via. «Aquí no hi havia res i l'edifici estava habitat per gent humil -segueix Martínez-, però ell vivia aquí, en un dúplex a la part central de les últimes dues plantes». El projecte de l'edifici comptava amb nou plantes i les obres van patir una aturada quan l'ajuntament es va assabentar que se n'estaven construint 11. «Fornt va declarar que volia construir dues plantes més per no deixar sense feina els obrers», explica Martínez.

«La dona de Fornt, Concepció, baixava a comprar cada dia amb un vestit nou», explica Nuria Rubio, dona de Martínez -la seva família viu a l'edifici des de 1934-. Fornt va dedicar l'immoble a la seva dona i va col·locar la marededéu de la Concepció a l'última planta. «La imatge va ser destruïda pels republicans, però l'edifici segueix anomenant-se de la Concepció», diu Martínez.