Marín esbossa el perfil del futur districte cultural de l'Hospitalet

L'alcaldessa Núria Marín va realitzar ahir un exhaustiu repàs sobre com l'Ajuntament de l'Hos-pitalet ha evitat que la ciutat embarranqui aquests últims quatre anys als esculls de la crisi i, a continuació, va revelar quines seran dues de les seves principals propostes per optar a la reelecció. Una és prolongar la urbanització de la plaça d'Europa, el gran pulmó econòmic de la ciutat, fins a la ribera del riu Llobregat. És un projecte encara amb més ombres que llums, perquè depèn en part de l'entusiasme que hi posin altres administracions.

L'altre gran projecte és igualment ambiciós, però més a l'abast de la mà. Marín es proposa crear al cor de la ciutat un districte cultural de 25 hectàrees de superfície. «Ja hi ha a l'Hospitalet més de 200 empreses del sector de la indústria cultural», va dir l'alcaldessa. El que oferirà ara l'ajuntament són bonificacions fiscals, a l'IAE i l'IBI, perquè siguin moltes més, i s'instal·lin al voltant de la creu que formen els carrers de Miquel Romeu i Cobalt.

L'afany de repetir l'èxit del pol empresarial de la plaça d'Europa ara amb la cultura com a eix central és un pla que es gesta des de fa mesos a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Per a això va fitxar en el seu moment l'experiència que en aquest camp té Josep Ramoneda, que després de setmanes de treball sobre el terreny va coincidir amb l'alcaldessa que aquesta no és una idea paracaigudista, sinó al contrari, el que hi ha és una massa crítica cultural a la ciutat que només requereix ser fertilitzada perquè el districte, tal com ahir ho va anunciar Marín, sigui una realitat.

REURBANITZACIÓ / Encara que amb un sobrepès especial de la música, la veritat és que dins del perímetre que es pretén configurar com a districte cultural ja hi ha potents senyals d'activitat. El que Marín va prometre ahir és una reurbanització i fer de vianants de manera parcial dos o tres carrers (el de Cobalt serà una cosa així com la central street dels districtes similars que hi ha en altres ciutats) i la creació d'un parc urbà al llarg del carrer de Rosalía de Castro.

Aquest, en qualsevol cas, no és l'únic parc a la cartera de projectes de la ciutat. Marín va explicar que, en cas que es desenvolupi la urbanització de la Gran Via més enllà de la plaça d'Europa, fins que aquesta trama arribi a l'Hospital de Bellvitge, es podrà condicionar Can Trabal com un gran parc urbà, de 25 hectàrees de superfície, per tant molt més gran que el de la Ciutadella, a Barcelona, i al qual es podrà arribar en metro.

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

Marín, la conferència de la qual va ser presentada pel director adjunt d'EL PERIÓDICO, Albert Sáez, va exposar així dos apunts sobre allò que segons la seva opinió hauria de ser el futur imminent de l'Hospitalet, però abans va oferir un balanç del que ha comportat capitanejar la ciutat en el període més profund de la crisi econòmica que pateix Espanya, i sovint amb la incompareixença econòmica d'altres administracions, especialment la Generalitat. Potser la xifra més il·lustrativa del que han estat les urgències de la ciutat aquests últims quatre anys és que ha estat necessari multiplicar per nou les partides destinades a beques escolars de menjador, de manera que la partida pressupostària ha passat dels 200.000 euros als 1,8 milions. Un altre front de lluita han estat els desnonaments immobiliaris. Se n'han evitat, segons l'alcaldessa, uns 100, i en paral·lel s'han promogut 220 contractes de lloguer social.

Aquests resultats són possibles, segons Marín, perquè l'ajuntament disfruta d'una salut econòmica gràcies a la qual, per exemple, ha pogut continuar construint nous equipaments.