El súmmum de la misèria

El títol defineix el que ha tingut lloc en un passatge del barri de la Verneda en el transcurs dels últims mesos. El súmmum de la misèria. El relat policial parla d'un home de 24 anys, veí de Sant Martí i de nacionalitat espanyola, que en algun moment després de l'estiu es va adonar de l'arribada d'un grup de subsaharians a una nau abandonada del barri. Lluny de donar-los un  cop de mà, va decidir extorsionar-los i reclamar-los 40 euros al mes. A canvi de res. O sí: d'evitar el que va passar dimarts. Al no cobrar quan a ell li venia bé, malgrat que l'immoble mai havia estat seu, va decidir calar foc a la fàbrica quan 14 d'aquests joves eren dins. Alguns van quedar atrapats a l'interior i només van poder evitar les flames grimpant per les teulades pròximes. Per sort, i perquè les autoritats van arribar a temps, no es van haver de lamentar ferits, només un turmell torçat. Aquest carreró, molt pròxim als terrenys de la Sagrera, queda lluny dels assentaments del  barri del Poblenou, cosa que ve a demostrar dues coses: que el fenomen segueix molt actiu a la ciutat i a l'espera d'una solució, i que s'ha produït una certa diàspora que en dificulta el control.

Els Mossos d'Esquadra van poder detenir el jove, a qui acompanyaven cinc persones més, al mateix lloc on es van produir els fets. Se li imputen els delictes d'incendi, amenaces, coaccions, resistència i desobediència a l'autoritat. En el moment de l'arrest, sempre segons la policia, va llançar tot tipus d'insults racistes als atemorits inquilins de la fàbrica. No content amb el seu afront verbal, va trencar la finestra del cotxe patrulla de la policia. Els agents també es van emportar a comissaria la nòvia del detingut, de 20 anys, arran de la seva aïrada reacció davant l'arrest de la seva parella. Dotze dels immigrants subsaharians, tots de menys de 25 anys, van ser traslladats a un equipament municipal on ahir van començar a ser entrevistats pels serveis socials. L'ajuntament, de fet, tenia entre les seves tasques pendents desallotjar l'edifici després de verificar els bombers a finals del mes de novembre passat el delicat estat de l'estructura.

LLUNY DE L'EPICENTRE / Manel Andreu, membre de la xarxa de suport als assentaments del Poblenou, admet que poca cosa pot aportar a aquest cas concret de Via Trajana, ja que aquesta era una colònia d'immigrants que l'entitat no tenia controlada per una qüestió geogràfica: limita amb Sant Andreu, molt lluny de l'epicentre d'aquest fenomen, per sota de la Gran Via. Sí que pot, però, comparar el succés amb tots els casos amb els quals s'ha trobat des que aquest col·lectiu de veïns va decidir, fa uns cinc anys, ajudar els subsaharians que arribaven per desenes al veïnat, en un altre temps focus industrial de la capital catalana. Explica que s'han registrat casos d'extorsió interna, és a dir, entre joves dins d'una mateixa nau ocupada, però mai havia sentit parlar d'aquesta nova figura del xulo immobiliari, una versió insòlita del relloguer de pisos ocupats. Andreu estava al cas de les històries de nouvinguts, de quan arribava el nou i li feien pagar un tant pel terra, l'aigua o la llum. La llei del més fort, o en aquest cas, la llei de qui arriba primer. Passava, per exemple, a la simbòlica fàbrica del carrer de Puigcerdà, desallotjada el mes de juliol del 2013, en què vivien prop de 300 persones.

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

Des que els Mossos d'Esquadra van actuar fa un any i mig a la nau nodrissa de l'ocupació del districte, els assentaments, comparteix aquest voluntariós veí, «s'han disseminat per la ciutat, cosa que fa molt més difícil controlar-los i fins i tot ajudar-los». Intenten passar desapercebuts. Se n'han anat al Raval, han ocupat pisos a la Mina. Fins i tot s'han instal·lat a Badalona, a l'altre costat del Besòs. «Abans era fàcil convocar-los perquè sabies sempre on trobar-los. Ens era molt útil per informar-los sobre tràmits o per repartir ajuda. Ara potser criden menys l'atenció, però el fenomen és lluny de desaparèixer». Això és precisament el que anhela l'ajuntament des que es va adonar que el tecnològic 22@ es convertia en refugi d'éssers humans incòmodes per a l'Administració. Consistori i Govern de la Generalitat han recolzat la xarxa d'assentaments perquè la delegació del Govern donés papers a un bon nombre de subsaharians de cara a facilitar la seva inserció. Però res, i tot i que han presentat recurs, de moment no hi ha hagut manera. Ara els veïns es plantegen iniciar la via del contenciós administratiu, és a dir, portar el cas davant la justícia ordinària.

CAMÍ DE LA INSERCIÓ / El repte és doble: la casa i la feina. En el primer cas s'ha avançat considerablement, ja que 91 dels desallotjats de Puigcerdà figuren dins del programa municipal, que ja ha tractat 572 casos, que els brinda, com a mínim, un sostre i menjar. Més de 30 estan en procés d'«acompanyament a la inserció», i 10 ja han estat regularitzats. El taló d'Aquil·les segueix sent l'ingrés al mercat laboral. Segons el consistori, només set d'aquests immigrants tenen avui una feina, i aquí és on la xarxa de suport als assentaments reclama més esforç i compromís per part de l'Administració, perquè encara que tinguin una nòmina facilitada pel municipi, sol ser per un període d'un any, després del qual tornen al punt de partida. Hi hauria d'ajudar el projecte de posar en marxa una cooperativa de recollida de ferralla. Carlota Falguera, de l'Assemblea Social del Poblenou, assenyala el trident «vivenda, feina i papers» com l'única via per donar sortida a un problema que no desapareix tot i que ara potser crida menys l'atenció.