La ciutat funciona com un ésser viu

Entendre les grans ciutats com a metabolismes urbans porta associada, per definició, certa preocupació per aspectes com la sostenibilitat. I és que les ciutats neixen, creixen i, si no troben una manera de funcionar respectuosa amb el seu entorn natural, poden morir. Com els éssers vius. En altres paraules, la visió metabòlica apunta com a imprescindible una utilització racional dels recursos necessaris per al desenvolupament (aigua, energia, materials...), així com la minimització del perjudici ambiental de la brossa produïda.

El metabolisme urbà ha estat el tema central del penúltim taller previ a la redacció del Pla Director Urbanístic (PDU), a debat aquest dijous passat a La Farga de l'Hospitalet.

Sota el títol La innovació urbana, mobilitat i metabolisme metropolità, la jornada convocada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va reunir més de 250 d'experts en àrees com l'urbanisme, la mobilitat i l'ecologia. «Els tres elements estan relacionats. A les ciutats, amb els seus fluxos de matèria i energia, la mobilitat té un paper fonamental perquè utilitza unes energies i genera uns residus responsables en gran mesura de la contaminació», explica Josep Maria Carreras, urbanista de l'AMB, en referència a les emissions de CO2 dels vehicles motoritzats.

En la innovació i les noves tecnologies, englobades en el concepte smart city, l'AMB espera trobar les respostes.«Es tracta de somiar, però amb realisme. Hi ha innovacions que ja s'han aplicat en altres ciutats, i solucions tecnològiques que podrien arribar al mercat pròximament i suposar una autèntica revolució. Cotxes elèctrics que giren sobre si mateixos per aparcar, rodes de bicicleta que aprofiten la seva energia de frenada...», explica Joan Busquets, catedràtic de la Universitat de Harvard i col·laborador de l'AMB en matèria urbanística.

ACCENT INTERNACIONAL

Notícies relacionades

Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos

Gala premonitòria deJosep Oliu

Les jornades han comptat amb la participació de conferenciants amb idees en curs com l'enginyer suís Alexander Erath, responsable d'un projecte de mobilitat intel·ligent a Singapur, i l'arquitecte alemany Wilhelm Schulte, exdirector general de planificació urbanística d'Hamburg, una ciutat que el 2030 espera reduir el parc de cotxes fins al 40%. «Encara que siguin ciutats molt diferents, de totes aquestes experiències en podem treure idees. Introdueixen noves qüestions en el debat i això enriqueix», afirma Ramon Torra, gerent de l'AMB.

En el cas de Schulte, destaca Torra, Barcelona va ser el seu referent. «Ha sigut interessant veure com ha aplicat el nostre model i, sobretot, com ens el torna enriquit», afegeix el gerent. W