«Viure al carrer Gran em va fer sentir més andreuenca»

Els contes per a nens que Ada Cusidó (Barcelona, 1977) explica i escenifica en biblioteques i sales de lectura reflecteixen els valors que ella va recollir al seu Sant Andreu natal. «Sense posar-hi missatge, intervens de manera subtil amb la manera de parlar, escoltar, seure, i això facilita l'obertura de la imaginació dels nens... ¡I això els aporta tantes coses!», detalla l'actriu, narradora i clown. «En el cau Gregal, de l'església de Sant Pacià, on anava tots els dissabtes i una vegada al mes a una excursió, fèiem molts jocs al carrer i participàvem en la festa major del barri», recorda Cusidó. «El cau m'ha donat molta vida, a mi i a tot el barri. Organitzàvem botifarrades i jocs de cucanya al carrer, teníem grallers i fèiem correfocs. Jo conservo encara molts amics d'aquella agrupació», assenyala. «Amb ells, en aquell ambient, vaig aprendre molts dels valors que van amb mi ara, com el treball en equip, compartir i entendre l'altre», explica Cusidó.

La maleta dels somnis

Ada Cusidó va viure a Sant Andreu fins als 28 anys. Ara torna al seu barri amb una maleta amb part del material que ajuda a somiar el seu tendre públic. «Tinc una faldilla amb butxaques amb la qual simulo l'onatge del mar. I una porció de cabdell de llana que es transforma en una aranya, i altres elements fora de la maleta, com una cadira que acaba sent uns calaixos que guarden secrets», explica. «M'agrada convertir els objectes de la maleta dels somnis. Són objectes quotidians als quals dono un altre sentit», argumenta l'artista, que el 2000 es va llicenciar en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre. «Vaig acabar animant-me a estudiar teatre perquè una professora al col·legi Súnion sempre m'havia dit que tenia aptituds, i vaig provar a passar les proves i em van agafar. Jo era molt tímida, i ara em pregunto què hauria fet si no hagués escollit el teatre», comenta l'actriu. «Sant Andreu també va contribuir molt en els inicis de la meva dedicació al teatre. Aquest és un barri d'actors. Encara me'n recordo de l'actor Pep Munné tallant les entrades a l'antic SAT (Sant Andreu Teatre). I a Jordi Banacolocha, que era un referent. Jo feia teatre amb el seu fill, el fill del Bana, com ens referíem a l'actor», rememora.

«Sempre vaig pensar que viuria a Sant Andreu. És el barri en què vaig viure tots els meus inicis en gairebé tot: primers amics, primers amors, primeres experiències de teatre al Clip Teatre, on fèiem teatre amateur, al Centre Cívic», diu Cusidó, que actualment viu amb la seva parella i els seus tres fills a Rocafort de Bages, un poble de 50 habitants.

«Però a Sant Andreu li tinc un afecte especial. Vaig viure en aquest barri amb els meus pares -el meu pare encara rep la revista Sant Andreu De Cap a Peus-, en parella i compartint pis amb amigues. Però arriba un dia en què te'n vas, encara que sempre vaig pensar que tornaria. La nostàlgia és aquell pont que m'uneix sempre a Sant Andreu, la nostàlgia i els amics. I sé que haver viscut de petita al carrer Gran em va fer sentir encara més andreuenca del que se sent qui ha nascut i ha viscut en aquest barri amb tanta energia social», considera Cusidó. «Des del balcó d'un àtic sense ascensor al carrer Gran vèiem els pregons i la cercavila de la Festa Major», recorda l'actriu fundadora i artífex de la companyia www.ducunculdesac.com. Més recentment, juntament amb la també actriu Mariona Anglada, l'actriu de Sant Andreu ha posat en marxa la companyia De Puntetes.

Espavilar-se amb el metro

Notícies relacionades

David Quirós: "L’Hospitalet no pot seguir construint habitatge a qualsevol preu"

L’Hospitalet vol reduir els 1.000 habitatges previstos a Can Rigalt

Fins als 10 anys, Ada Cusidó va estudiar a l'escola de la Pegaso, al límit entre Sant Andreu i el barri de la Sagrera. A partir d'aquell moment va anar a una altra escola al barri d'Horta i més tard, a l'Eixample. «Haver d'agafar el metro sola i aprendre a fer el transbord, quan feia cinquè de primària, va fer que m'espavilés ràpid», argumenta l'actriu, membre també de la companyia de titelles Farrés Brothers (www.farresbrothers.com). Entre alguns dels espectacles que ha realitzat amb aquesta companyia, hi ha  més de 400 actuacions amb l'obra Mal de closca, (Dolor de caparazón, en la seva versió castellana) per tot l'Estat espanyol en els últims quatre anys.

Escoles i biblioteques de Sant Andreu formen part de la seva xarxa de petits escenaris. «Gent del cau amb qui vaig créixer porten ara els seus fills als meus espectacles. Hi ha molt caliu en aquest barri, caliu humà i una gran tradició d'associacionisme. Jo em sento de Sant Andreu i molt orgullosa de ser-ho», acaba dient l'actriu i professora de teatre Ada Cusidó.