Els convocants afirmen que tres de cada quatre jutges i fiscals secunden l’aturada

Malgrat que tant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, van recordar la setmana passada que la vaga no té suport normatiu, els convocants defensen el seu dret a parar i assumeixen que el seu sou es veurà minvat com passa amb qualsevol treballador que exerceix aquest dret.

El Ministeri de Justícia va advertir que havia sol·licitat tant al CPGJ com a la Fiscalia General que cada dia l’informin, abans de les dues de la tarda, dels jutges i fiscals que no acudeixin al seu lloc de treball «a fi de conèixer el seguiment de la convocatòria i treure el salari dels que la secundin». Per al departament comandat per Félix Bolaños, «aquesta comunicació és necessària per assegurar el bon ús dels fons públics, ja que el ministeri és l’organisme pagador de jutges, fiscals i magistrats». No obstant, el Consell no va recollir ahir cap dada de la participació en la vaga, que té per no anunciada, cosa que dificultarà restar els salaris als participants en la protesta. Alguns dels portaveus de les associacions convocants van coincidir que en altres aturades se’ls ha tret el sou.

Sense dades del seguiment

Segons fonts de Justícia, no obstant, el primer dia de vaga hi va haver normalitat gairebé absoluta en els tribunals i fiscalies d’Espanya i l’única xifra oficial del seguiment d’una vaga és la xifra de vaguistes que comunica la seva participació a l’aturada i a qui el pagador de la seva nòmina ha de treure el sou. Referent a això, des del Govern van avisar que a les sis de la tarda d’ahir, ni el Consell del Poder Judicial ni la Fiscalia General ni tampoc des de les associacions de jutges i fiscals havien comunicat al ministeri cap dada d’una sola persona que hagués secundat l’aturada.

La vaga ha sigut convocada per l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), Fòrum Judicial Independent (FJI), l’Associació de Fiscals (AF) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF). Per calcular el seguiment han tingut en compte els correus electrònics remesos a una direcció habilitada per a això pels efectius en vaga sense comptar els que al juliol estan de vacances, en serveis especials o de baixa. No obstant, no disposen d’un còmput de judicis suspesos ni de dades per comunitats autònomes, en les quals reconeixen un seguiment dispar (a Múrcia, per exemple, hauria parat el 80%).

Fa uns dies, i en vista d’aquestes mobilitzacions, el PSOE va registrar diverses esmenes per modificar el text i concretar el procés pel qual es convertiran en fixos més de mil jutges i fiscals substituts, una mesura que ha provocat un gran descontentament en la carrera judicial. Després de superar a mitjans de juny el seu primer tràmit parlamentari, la coneguda com a llei Bolaños, que ha generat un profund malestar en la judicatura, encararà al setembre el seu pas per la comissió de Justícia. Allà es debatran les esmenes registrades per tots els partits. Una de les presentades pel PSOE estableix de manera detallada com serà el procés de concurs-oposició per convertir en fixos centenars de jutges i fiscals.

Notícies relacionades

Sumar carrega contra el PSOE després de la reunió de la coalició: «No són conscients de la gravetat, per arribar al 2027 s’han de moure»

Feijóo confirma Miguel Tellado com a secretari general del PP i impulsa Esther Muñoz a portaveu al Congrés

El Govern defensa que la Unió Europea està exigint aquesta mesura per reduir la interinitat en l’administració pública. No obstant, la majoria d’associacions de jutges i fiscals denuncien que això suposa «una amenaça real» per a la democràcia, ja que suposa alterar el sistema d’oposició lliure que dona accés a la carrera judicial a fi de facilitar l’accés a jutges afins. En aquest sentit, l’esmena dels socialistes concreta al màxim el procés que se seguirà per mirar d’apaivagar aquestes crítiques, informa Miguel Ángel Rodríguez.

Les associacions de jutges convocants de la vaga consideren insuficient l’esmena, que reconeixen que millora i concreta una mica més els canvis, però sense anar més enllà perquè no s’eviten les conseqüències més greus de la reforma. En tot cas, estudiaran l’assumpte per intentar fixar una posició conjunta.