David Quirós: "L’Hospitalet no pot seguir construint habitatge a qualsevol preu"

David Quirós, alcalde de LHospitalet de Llobregat.

David Quirós, alcalde de LHospitalet de Llobregat. / Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Una de les seves màximes el seu primer any com a alcalde ha sigut la de ponderar la construcció d’habitatge. ¿Com es fa realitat?

Un exemple és a l’avinguda de Vilafranca. A sobre de Cosme Toda falten vuit torres de 14-15 altures. Nosaltres tenim allà un 35% del sòl. I, evidentment, aquest espai tampoc s’ha desenvolupat. Hem convocat una junta de compensació per informar que la nostra voluntat és que no es desenvolupi com estava previst. ¿No hi ha d’anar vivenda allà? No. Perquè a més està enganxat al Samontà. I aquest és un espai que ens permetrà ressituar i jugar. ¿Perdran els seus drets els propietaris? No. Però el pla no es desenvoluparà com estava previst perquè té un impacte negatiu a la ciutat.

¿Parla de les promocions de Cosme Toda?

Exacte. La segona fase. Nosaltres necessitem vivenda i, evidentment, haurem de ser molt imaginatius, però no a qualsevol preu, no a qualsevol lloc. Aquesta és la màxima. A partir d’allà jugarem amb tot això.

També ha posat èmfasi en la necessitat de rehabilitar, un dels grans reptes metropolitans.

Hem d’invertir molts recursos a rehabilitar. I la rehabilitació de moltes vivendes que fins i tot estan buides ens ha de permetre que surtin al mercat amb condicions d’accessibilitat. Necessitem l’empresa municipal d’habitatge i el nostre pla local per començar a tenir una política activa i estructural de vivenda a la ciutat.

¿Les rehabilitacions del Consorci Metropolità de l’Habitatge a la ciutat queden curtes?

Sí. Els ho vaig dir a la consellera i als responsables del Consorci. No pot ser que existeixi la necessitat, que existeixin els recursos, però que no arribin en quantitat i en forma als veïns perquè és difícil i no s’aconsegueix accedir a les ajudes. Hem de ser àgils. Facilitar aquesta ajuda i no penalitzar la gent. En l’Hospitalet hem fet quatre o cinc finques. Estem parlant d’un parc de 75.000. No té cap sentit.

¿Té definit quins edificis cal rehabilitar i quins en cal enderrocar?

Volem ser molt prudents. Tenir molta empatia. I molta pedagogia. Parlarem molt amb els veïns. I també som conscients de ho farem amb els que tinguin drets adquirits. I en això sí que serem intransigents. La ciutat no pot viure del bonisme. Ha de prendre decisions valentes. I complicades. Però ferms.

En la bilateral amb el Govern de la Generalitat es va parlar també d’educació. Les escoles públiques conviuen amb elevades ràtios i una gran matrícula viva.

El sistema educatiu a la ciutat és molt saturat, i no és un tema únic de places educatives, sinó també de bona planificació. Hem acordat un model de cogovernança que va tenir recursos propis aportats per les dues parts.

¿Per què plantegen un hub educatiu?

El hub educatiu ens va a permetre tenir un centre d’educació especial necessari per poder donar sortida, cobertura i dignitat als nostres alumnes i a les nostres famílies amb necessitats especials, que incorporarà els alumnes de l’Estel-Can Bori i els alumnes del centre L’Escorça, que, malgrat que són alumnes amb necessitats diferents, poden compartir un edifici i un equipament adequat a les seves necessitats i a més podrà donar sortida a més famílies que en el dia d’avui han de marxar de la ciutat. Era una demanda històrica. Després, és veritat que necessitem places educatives. Passarem d’un centre de primària, l’Ausiàs March, d’una línia, a un centre de dues línies, amb la qual cosa hi ha un augment de places per a la ciutat i es guanya un espai educatiu molt necessari.

En aquest hub falta encara un tercer edifici.

Sí. Al hub de Joan Martorell tindrem tres edificis, un centre d’educació especial, un institut d’escola i un edifici que d’alguna manera dignifiqui l’espai on en el dia d’avui els tècnics del Departament de Ensenyament de l’àmbit de Serveis Educatius estan donant servei a la ciutat, unes 2.000 atencions a l’any, i que estan en unes condicions precàries. Mig edifici de l’antic centre de primària Joanot Martorell està ocupat pels serveis educatius del departament. Allà es fa atenció a les famílies amb necessitats educatives i es forma els professors. Aquest tercer edifici serà aquest espai on es prestaran els serveis d’atenció. Ara, els nostres alumnes, les nostres famílies amb els fills, han d’anar a Vilafranca del Penedès, perquè és on hi ha la sala amb les condicions tecnològiques per fer aquest mesurament auditiu, per saber si l’alumne té algun tipus de dificultat.

No va quedar gaire clar arran de la bilateral què suposarà el nou mapa d’atenció sanitària.

El compromís de la comissió és que en el primer trimestre del 2026 explicarem als ciutadans quin serà o com s’organitzarà, a curt, mitjà i llarg, l’atenció sanitària integral a la nostra ciutat. Moure 280.000 habitants amb unes infraestructures sanitàries que algunes són deficitàries és complicat. Cal fer un estudi i treballar-lo bé.

¿Saben ja quants mossos s’incorporaran a la ciutat?

No n’hi ha una concreció exacta. No podem saber-ho perquè encara no han sortit de l’acadèmia. Però, des de l’últim trimestre del 2024, l’increment de presència policial, de dispositius conjunts, d’unitats d’ordre públic és constant. Ara no la tenim de manera estable a la ciutat, però la tindrem. A la Junta Local de febrer teníem una mala dada del 2024, que era un increment del 6,4% de la delinqüència, però estic convençut que en la pròxima aquesta dada millorarà. Hem tancat 60 locals. Hem posat en un any 400 sancions, especialment a locals conflictius. I, en els últims tres mesos, hem tancat 14 narcopisos.

Notícies relacionades

¿El canvi de la zonificació escolar, és a dir, que no s’assignin escoles només en funció del barri de residència, ja s’ha aprovat?

Això va dins del conveni i de l’acord. És una cosa que treballen els tècnics, forma part de l’acord de governança, del conveni, s’explicarà en el seu moment, perquè al final nosaltres tenim una realitat complicada. És veritat que defensem el model de la proximitat educativa, però la ciutat de l’Hospitalet té la realitat que té, amb la qual cosa no ens podem condicionar tenint places en alguns centres educatius o en algunes zones de la ciutat. No podem condicionar que per un mínim desplaçament tinguem centres saturats i centres que no donen cabuda. El que haurem de garantir és que tots els centres ofereixin el mateix nivell de qualitat.

Temes:

Govern