La Generalitat tomba per segon cop el concurs de semàfors de BCN

La voluntat d'estalvi, sempre legítima, pot no ser sempre el millor camí per resoldre la gestió d'un servei públic. L'ajuntament haurà de repetir per tercera vegada el concurs d'adjudicació del control dels semàfors de Barcelona després que el Govern hagi donat la raó, una vegada més, a una de les empreses que van presentar un recurs que en aquesta ocasió denunciava un procediment que, a la seva manera de veure, no s'ajustava a la llei. Primer va ser una insòlita subhasta que va rebentar preus i que va fregar la baixa temerària al reduir el cost més del 50%. Ara, el tribunal secunda l'argument que la nova convocatòria «no resultava jurídicament admissible», ja que es van modificar les bases respecte al procediment anterior.

El contracte en vigor va vèncer a finals de setembre del 2013. Des d'aleshores, el consistori ha anat aprovant pròrrogues a favor de les companyies que gestionen els dos lots de semàfors de la capital catalana des de l'any 2009. Si la tercera convocatòria és la definitiva, s'espera que el traspàs pugui portar-se a terme l'1 de gener del 2015, 15 mesos després del previst. En aquest temps, segons assenyala el gerent de Seguretat i Mobilitat, Joan Delort, «el servei ha estat sempre garantit».

El fet de gastar menys s'explica a través d'un informe que l'ajuntament va encarregar per «identificar potencials estalvis en la contractació del manteniment de les instal·lacions i sistemes de regulació del trànsit a la ciutat de Barcelona». L'estudi el va elaborar la consultora Price Waterhouse Coopers per un valor de 17.990 euros més IVA (21.767,90 euros, aplicat l'impost). La quantitat deu resultar familiar als que coneguin una mica els detalls de l'activitat municipal, ja que a partir de 18.000 euros, la normativa obliga a convocar un concurs públic. Malgrat acumular un superàvit de 200 milions d'euros en els dos últims anys, el gabinet de Xavier Trias va considerar que en la gestió dels lluminosos, de la qual aquest diari s'ha fet ressò des de novembre, es podia esgarrapar alguna cosa als prop de 12 milions licitats el 2009 (vegeu la cronologia de la pàgina següent).

SUBHASTA INSÒLITA / Aquesta va ser la raó per la qual es va apostar per la subhasta, un mètode usat per contractar material d'oficina, però no per adjudicar serveis de tanta rellevància com el control dels senyals. El lloguer de la plataforma informàtica que va permetre la primera licitació, que la Generalitat anul·laria poc després, va costar als barcelonins 12.100 euros. Xavalla si es compara amb el pressupost anual de l'ajuntament, d'uns 2.300 milions d'euros. Però un dineral si es trasllada a l'àmbit domèstic. Aquesta xifra, a més, no sintonitza amb les paraules del primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, que en la comissió de Seguretat i Mobilitat del 22 de gener va assegurar que aquest procediment tenia «cost econòmic zero».

Notícies relacionades

Trobada una quilla a la Ciutadella que podria ser d’un altre vaixell medieval

Detectades obres il·legals en una reforma de Consell de Cent

Delort sosté que la segona convocatòria es va fer «seguint el mandat de l'oposició», que en aquella  mateixa comissió va exigir arreglar una licitació «desastrosa» i «exemple de mala praxi». Teva va ser una de les empreses que va guanyar el primer concurs, el de la maleïda subhasta, i al quedar fora del segon procés, va presentar un recurs, com també va fer Acisa, la demanda de la qual no ha calgut estimar perquè la primera ja ha tombat l'adjudicació. Una de les clàusules que es van incorporar en la nova convocatòria va ser la d'haver gestionat un determinat nombre de reguladors (les caixes que donen les ordres als semàfors) durant l'últim any. Això va deixar Teva a la cuneta, i això és el que va portar davant el Govern, ja que era un requeriment que no estava en el primer plec de condicions. Delort explica que en aquesta tercera temptativa es concretarà que els dotze mesos no tenen per què ser consecutius, és a dir, podran haver-se complert de manera intermitent en els últims tres anys.

Delort comparteix certa sorpresa davant l'allau de recursos, ja que, defensa, «aquestes condicions s'han reproduït de manera mecànica en els últims 16 anys i mai ningú havia dit res».