El desencant social fa eclosionar l'autogestió

Les experiències de gestió comunitària han estat una constant al llarg de la història de la ciutat. Barcelona compta amb un ric currículum com a viver de moviments socials i projectes d'autogestió que va molt més enllà de Can Vies. Un dels episodis més estudiats han estat les lluites veïnals dels anys 70, amb les quals es van guanyar escoles, transport públic i hospitals. Quaranta anys més tard, amb la tenaç crisi econòmica -que per no pocs comença a tenir aires de sistèmica- i la desconfiança en un sistema i una Administració que no para de sumar desafectes, les experiències d'autogestió s'han multiplicat a la capital catalana. Més de mig centenar d'iniciatives repartides pels barris configuren, de forma tímida però sembla que contagiosa, un nou escenari urbà. Una «ciutat comuna», com la defineix l'estudi Comuns urbans a Barcelona elaborat per l'Observatori Metropolità de Barcelona (OMB).

L'OMB és un grup d'investigació obert format per un equip interdisciplinari que reuneix una quinzena de professionals majoritàriament de l'àmbit de les ciències socials. Sociòlegs, antropòlegs i politòlegs, molts vinculats al món universitari. D'altres no. D'aquí ve la seva gràcia. El nom de la seva web és la millor carta de presentació: Stupid City. Evident ironia per batejar un projecte que estudia, precisament, la ciutat que neix de la intel·ligència col·lectiva, en contraposició a la smart city que, als seus ulls, exclou molts dels veïns; els que treballen per reapropiar-se de la ciutat en projectes com Babàlia o el CAP Besòs. Davant la lògica neoliberal, la part subversiva de l'«ens volen en soledat, ens tindran en comú», que planteja la canço Runrún de Nacho Vegas recorrent a la màxima del Patio Maravillas, espai de referència del Madrid rebel.

«En un moment de retallades en àrees públiques d'assistència social i de reducció de drets, volíem veure quin tipus de model de ciutat s'està prefigurant en les pràctiques de gestió comunitària», apunten les conclusions de l'estudi, que analitza 17 projectes de la Barcelona comuna. Una de les conclusions del document és que «atès el localisme i les febles estructures federatives» del fenomen, la seva capacitat de redistribuir recursos entre els diferents col·lectius i territoris és més aviat limitada».

Un dels objectius de l'elaboració de l'estudi era, precisament, posar les iniciatives investigades en comú. Donar-les a conèixer i intentar teoritzar-les. «La primera idea va ser fer un mapa, però vam veure que quedar-nos en aquest punt no aportava gaire cosa», afirma Laia Forné, una de les autores.

VUIT CATEGORIES / L'estudi s'organitza en vuit categories: cultura, atencions, economia i finances solidàries, espai públic, vivenda, equipaments i salut. «Moltes de les iniciatives recollides en la investigació no són només maneres de solucionar problemes col·lectius, sinó que impliquen formes de contestació i desobediència civil, a la vegada que apel·len a drets socials desatesos per part de l'Estat», prossegueix Forné referint-se a experiències com Can Batlló -l'equipament autogestionat de referència a la ciutat, amb permís de l'Ateneu de Nou Barris- o l'Espai de l'Immigrant, que ofereix al Raval atenció i assessorament a persones excloses del sistema públic de salut. Com les Germanetes a l'Eixample o L'Harmonia a Sant Andreu. Com la plaça de la Farigola a Vallcarca o el Pou de la Figuera al Born. «Són experiències que impliquen múltiples formes de desobediència civil, l'exigència de nous drets col·lectius -asseguren a l'OMB-. El territori urbà és ara com ara un laboratori social».

Notícies relacionades

El pla de les Tres Xemeneies deixa fora la descontaminació de l’entorn

El Taller Masriera reviurà net d’afegits com a biblioteca i teatre

Malgrat l'evident modèstia d'aquests projectes, cal destacar la seva proliferació en tots els barris i centrats en àmbits molt diferents. Des de l'obra social de la PAH -edificis de la Sareb o banc dolent okupats per reallotjar-hi famílies que han estat desanonades- fins a cooperatives energètiques com Som Energia o de telecomunicacions com Guifi. L'estudi arriba així a la conclusió que «hi ha vida més enllà del que és públic-estatal i el que és privat-mercantil».

DEBAT OBERT / Una vegada analitzada la situació, el debat està servit. ¿Aquestes iniciatives són substitutiu de les institucions públiques? «És clar que són un revulsiu per a la seva reinvenció; el debat no és més o menys Estat, el debat és més o menys democràcia. El que es posa en marxa és la potència social que va conquistar els drets col·lectius, no la reivindicació d'un model de gestió i unes institucions públiques que han acabat sent pèssims custodis», acaba dient la investigació.