Quatre barris d'esquena

En els anys 80, quan la Mina es va convertir en el gueto que encara és, l'atur al barri rondava el 40%. Gairebé com ara. L'analfabetisme llavors era més alt, malgrat que en els últims anys està repuntant de forma alarmant, sobretot entre els joves. Analfabetisme funcional, el d'ara. Saben llegir i escriure -malament, però en saben-, però són incapaços d'entendre un text. Als mals gairebé endèmics del barri, aixecat a la terra de ningú de les perifèries de Barcelona i Sant Adrià, com són la droga, les màfies i els pisos, s'hi ha sumat els últims anys el desencant. El Fòrum es va presentar a la Mina com una oportunitat de canvi, d'acabar amb l'aïllament, cosa que, 10 anys després, està molt lluny de passar.

Al voltant de la gran esplanada del Fòrum conviuen quatre realitats unes davant les altres, amb unes fronteres invisibles que són infranquejables. A la banda de Sant Adrià hi ha les dues Mines, la Mina marginal -la que s'ha descrit fins ara- i la que la immobiliària promotora va vendre com a Ciutat Fòrum-la Gran Poma -pisos grans, de nova construcció i venda lliure, seguint la línia de Diagonal Mar-. Un barri que viu mirant al mar, sense girar-se cap als seus veïns pobres.

A la banda de Barcelona hi ha una dualitat similar, encara que menys feridora. Els alts pisos de Diagonal Mar, moderns, de luxe, de la Barcelona cool, s'aixequen davant els blocs obrers d'obra vista del barri del Besòs, que segueixen anant a la seva, com si el tema no anés amb ells. Dues realitats, quatre -dues i dues-, de cara, sense la més mínima interrelació.

«Havíem de creure que podia funcionar. No podíem pensar una altra cosa», explica Josep Maria Monferrer, pedagog que ha treballat durant dècades al barri i portaveu de la plataforma de veïns i entitats de la Mina. Parla del pla de reforma integral de la Mina que el Fòrum va portar sota el braç. L'arribada de nous veïns, de nous perfils, havia de fer volar a trossos l'estigma del barri. I la idea hauria pogut funcionat. Però els nens de les famílies de la nova Mina no van a l'escola  de la Mina marginal (amb un altíssim nivell d'absentisme escolar) i els seus pares tampoc van als bars del vell barri ni a comprar el pa als seus forns, ni a treure diners dels seus caixers.

«Aquí ningú mira cap enrere», resumeix Gonzalo Soto, veí de la promesa Gran Poma, situada just davant del Fòrum, davant del mar, en un enclavament que van comprar com a idíl·lic i que, com a mínim, s'ha quedat a mitges. Gonzalo viu a l'edifici Rambla, una de les sis promocions projectades amb el pompós nom comercial de Ciutat Fòrum-la Gran Poma.

«La gran poma podrida, fèiem broma al principi», apunta Ana Villar. «Vam acceptar participar en un experiment que havia de ser un model de transformació social, però l'Administració no ha estat a l'altura», apunta Villar, que està contenta del seu microbarri, malgrat tot. «El problema és que ha quedat inacabat. La part de Sant Adrià ha quedat penjada. A Barcelona es fan coses, però aquí està tot parat. No hi ha teixit comercial ni activitat econòmica», prossegueix Sotos, amb l'esperança posada que quan estigui acabada la ciutat universitària la zona acabi d'arrencar.

Un altre assumpte pendent són els gairebé 400 pisos protegits construïts al costat de la Gran Poma per reallotjar els veïns de la Mina vella, que ara no poden mudar-se perquè no poden afrontar el pagament. De manera que els flamants pisos lliures estan envoltats de pisos de protecció oficial igual de flamants però buits des de fa dos anys; mentre els que s'haurien de mudar allà segueixen vivint en condicions precàries, als pisos vells. Edificis buits custodiats -amb cartells en què s'indica qui vigila què- per evitar possibles ocupacions.

L'ALTRE GRAN ENIGMA / El futur d'aquestes vivendes és un altre enigma. Els veïns de tota la vida temen que el fet que les persones per a les quals van ser construïdes hi renunciïn perquè no poden -o no volen- assumir-ne el cost faci que acabi canviant-ne el destí.

A la pregunta sobre quines coses bones ha deixat el Fòrum a la Mina -la Mina marginal, la que es reivindica com la Mina-, el portaveu veïnal destaca amb contundència: la sala de venipunció. Un equipament molt necessari en un barri. El 2012, el centre va acollir 45.702 consumicions entre heroïna i cocaïna.

Notícies relacionades

Fòrum per a l'esport

Barcelona sospesa comprar generadors per afrontar apagades

ELS MONS DE LA DIAGONAL / Mentrestant, a una parada de tramvia, a Barcelona, pisos de gran luxe -a l'illa del Mar es venien fins a per 1,95 milions- s'aixequen arrogants a primera línia de costa, també d'esquena al barri del Besòs, i formen una mena d'infranquejable frontera de vidre. No només són diferents els edificis per fora, que òbviament ho són, i molt; la tipologia de veïns dels dos barris, els uns davant dels altres, però sense mirar-se, també remet a dos mons diferents. Mentre que a Diagonal Mar hi viuen sobretot estrangers amb un altíssim poder adquisitiu, a la vorera del davant segueixen amb la seva vida quotidiana els treballadors del Besòs, una vida gairebé idèntica a la d'abans que s'aixequessin les luxoses torres davant del mar. De fet, els primers no fan vida de barri, ni la necessiten: tenen els seus equipaments privats dins de les seves imponents finques.

Les quatre barriades, tan extremadament diferents, tenen una cosa en comú: cap sent la gran plaça del Fòrum com la seva plaça. Com a punt de trobada. Ni entre els seus, ni, encara menys, com a punt d'unió entre els barris.