Fòrum per a l'esport

Si un diumenge càlid es pogués tenir una perspectiva de tota la ciutat, i si les bicicletes fossin punts lluminosos a la pantalla, i si deixessin un solc al seu pas, i si amb tots els solcs es pogués fer un mapa, llavors hi hauria una eloqüent convergència de solcs cap a la dreta del litoral, aquell espai agrest d'abans que avui es coneix com el Fòrum. Tindria aspecte de pelegrinatge, com tots els moviments de gent en direcció a un punt concret, i potser, potser, es podria escoltar el brunzit col·lectiu de les pedalades.

«De Gràcia». «De Sant Antoni». «De l'Eixample». «De Sants». «Del Clot». És a dir: vénen de tot arreu. I no és estrany. Es pot haver criticat, fins i tot abans d'haver vist les obres acabades; es pot haver dit que allò quedaria horrible, per exemple, o que era un malbaratament absurd; se seguirà encara avui, 10 anys més tard, dient que és lleig i no serveix per a res, menys per acollir sorollosos; però no es podrà negar que no hi ha un espai com aquest a tot Barcelona. Tant d'asfalt, tanta amplitud, tant d'espai i horitzó. Per força a algú li havia d'agradar.

«Hi ha camins a dalt i a baix, espais amplis i plans, i a més a més hi circules sense molestar a ningú, cosa que no pots dir a cap altre lloc de la ciutat». És un diumenge i és primavera, precisament, i Salvador Benages és un d'aquests solcs, desenes o centenars que s'han desplaçat fins aquí. Viu a la vora de la plaça d'Espanya i el recorregut, però sobretot el destí, el que hi troba, l'espai, l'asfalt, són la seva motivació. El seu moment de descans, aquest en què parla, té lloc al parc del Camp de la Bota, al costat esquerre del Fòrum, davant de la refulgència metàl·lica dels edificis de la Diagonal. «Cada dues setmanes venim, sí. Més o menys».

A l'esquerra del parc hi ha un petit skatepark que figura a totes les guies d'internet per a patinadors i monopatinadors, i que parlant clar ve a ser com un minigolf en un camp de golf, tenint en compte que el Fòrum en la seva totalitat sembla un lloc dissenyat per patinar-hi. Hi ha esplanades per rodar-hi -només rodar-hi- i rampes amples, baranes, desnivells i altres accidents per a professionals. «Per a mi és el millor lloc, fins i tot millor que el Macba», diu el Jimmy, amb el monopatí a la mà, al final de la rampa que connecta esplanada i port. És nord-americà i passa a Barcelona una temporada. Aprèn castellà i català. Acostuma a penjar fotos seves fent cabrioles amb algun edifici del Fòrum com a teló de fons.

Una gran esplanada o parc o una gran mola d'asfalt per a l'oci diürn de cap de setmana: això és 10 anys després el Fòrum si s'obvien la Fira d'Abril, el Primavera Sound i totes les festes que han trobat el seu hàbitat a la rehabilitada cantonada urbana; l'ús espontani, per dir-ho així, el que aquells 2.000 milions d'euros inspiren el barceloní del carrer. Anar-hi en bicicleta, patinar-hi, per descomptat córrer-hi... «Hi venim els divendres i diumenges pràcticament des que el Fòrum existeix», explica Carlos Flores, director de l'escola de patinatge Rodats, mentre al davant un grup d'adolescents esquiven un camí artificial d'obstacles. Els altres dies s'emporta el grup a Sants i a l'Arc de Triomf, que també són ideals. «Però no hi ha res com això». És el que es veu més i el que és més massiu: patins, bicicletes, l'art de córrer. Però hi ha altres usos, més amagats.

Notícies relacionades

Quatre barris d'esquena

L’Ajuntament estudia com millorar la teleassistència en cas d’apagada

El racó del racó

Banys Fòrum: no ha quallat mai. Allò que no és platja, a menys que s'anomeni platja uns esglaons submergits al mar, però que figura al nomenclàtor barceloní de platges, al final de tot, després de la de Llevant. Avui que és diumenge i fa sol i és primavera hi ha 10 persones, però l'activitat principal té lloc lluny dels esglaons, on s'han posat en marxa un parell de negocis: un de wakeboard (nou esport de moda amb el sufix board, que consisteix a enfilar-se a una taula i deixar-se arrossegar per una corda lligada a una politja) i un de stand up paddel, o pàdel que es practica a bord d'una taula i a l'aigua. ¿Com els va? No gaire malament. «Estem oberts tot l'any i sempre ve gent», diu Fran Toribio, responsable del wakeboard. Gent de Barcelona i poblacions pròximes, afegeix. «El problema -diu el seu col·lega, Marc Foraster- és que la gent no sap que aquesta zona del Fòrum existeix, i tampoc com s'hi arriba. Molta gent hi passa per sobre i no veu que estem a sota». Podria ser, en molts sentits, la metàfora per descriure el Fòrum. Som aquí però no ens veuen. Tot i que cada vegada menys.