¿Comunicar o autoritzar?

La Teresa té un piset de soltera al Poble-sec. Quan se'n va anar a viure en parella va donar voltes a què podia fer amb la seva casa. No era moment per vendre (fa dos anys), ni li venia de gust córrer amb els riscos d'un lloguer impagat, així que es va llançar darrere el filó turístic. Primer ho va fer de manera irregular, sense declarar, per temptejar l'assumpte. Com que la vivenda era només per a dues persones, no va tenir problemes de sorolls ni de convivència, així que l'any passat va oficialitzar el tràmit i va registrar el pis a l'ajuntament, després de fer-ho saber «formalment» a la comunitat. El perfil dels seus veïns, una barreja de persones grans, no gaire al corrent de les normatives sobre això, i d'immigrants establerts fa uns anys, va propiciar que a ningú se li acudís blindar l'edifici de cara a nous pisos-negoci. Però encara que ho haguessin fet, n'hauria hagut prou que ella obtingués la llicència el mateix dia de la comunicació, abans que hi hagués temps de reacció.

Aquesta casuística és la que vol evitar la Confederació Empresarial d'Hostaleria, Restauració i Apartaments Turístics de Catalunya. El seu president, Joan Molas (també a la batuta de la patronal espanyola CEHAT), ha reclamat a la Generalitat que es modifiqui la normativa perquè «sigui necessari que la comunitat de veïns autoritzi l'activitat», i que no n'hi hagi prou amb una simple comunicació. Amb la norma vigent a la mà, i si l'estatut de la comunitat no ho prohibeix, qualsevol pot legalitzar un apartament després de comunicar-ho als seus veïns de finca.

Qualitat i seguretat

La preocupació de Molas és que la proliferació indiscriminada de vivendes de sobtat ús turístic minvi la qualitat de l'allotjament local i, sobretot, posi la seguretat entre l'espasa i la paret. El col·lectiu empresarial (que també integra hotelers) és partidari d'agrupar aquesta classe d'oferta en edificis complets, com s'està fent a Ciutat Vella. Però una altra part del sector, aglutinada en la federació Federatur, defensa el model de pisos distribuïts en blocs de veïns per conservar la suposada essència de l'assumpte: que el turista visqui durant uns dies integrat en la quotidianitat de la ciutat que visita.

En el que tant els uns com els altres coincideixen és en la urgència d'eradicar l'oferta il·legal, on més irregularitats es poden produir (des de l'economia submergida fins a la falta de qualitat de l'oferta). En aquest sentit, la recent mesura impulsada des de la Direcció General de Turisme perquè tots els pisos legals facin constar a la publicitat el nombre d'inscripció al Registre de Turisme de Catalunya és un gran pas endavant, encara que la majoria d'anuncis on line no inclou encara cap numeració.

Notícies relacionades

El barri de Navas s’encamina a votar sobre el seu nom

48 hores d’espera per un Labubu

Aquesta eina serà definitiva perquè les inspeccions al sector donin resultat. Fins ara, detectar-los entre 2.000 portals que els comercialitzen era una feina titànica. «No podem permetre que es publiciti res il·legal», insisteix Molas. El Gremi d'Hotels de Barcelona explica que informa regularment l'ajuntament de l'oferta no regulada que detecta. A Barcelona hi ha milers de pisos turístics, concentrats sobretot a Ciutat Vella, on es va tancar la quota dels permisos i el traspàs de llicències cotitza a preu d'or, tal com va informar aquest diari al febrer.

César, un altre explotador de pis turístic, al·ludeix a la crisi per defensar el negociat. I apunta que també les consultes mèdiques i els despatxos generen tràfec en moltes finques i no se'ls condemna.