ELS NOUS PREUS DE L'ATM

Sobresalt pel cop de tarifa

L'encariment del transport públic indigna l'usuari, que no entén que bus i metro pugin tan per sobre de l'IPC

Trias en culpa el Govern central per reduir la seva contribució

3
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

Fa respecte acostar-se a les parades de bus i metro per preguntar sobre les tarifes del transport públic del 2014. Són pocs, gairebé ningú, els que a primera hora de dimarts han tingut ocasió de llegir que la T-10 puja un 5,1%, i la T-50/30, un 8,4%. Al compartir la dada, la reacció és unànime: amb més o menys indignació, amb més o menys paraules irreproduïbles, tots coincideixen que l'encariment és impresentable, i que és una manera nefasta de promocionar la mobilitat urbana sostenible.

La parada de passeig de Gràcia amb Aragó bull amb la notícia. «¿Ho han sentit?», exclama una viatgera. «Apujaran una barbaritat el bus». L'Antonia, de 46 anys i treballadora domèstica, espera el 22 per arribar a Lesseps, i es pren uns segons per processar la informació. «Ens diuen que hem d'agafar més el bus i el metro i per animar-nos a fer-ho ens apugen el preu a base de bé. ¿És això el que m'està explicant vostè?» Agafa un cabreig monumental, fins al punt de preguntar al conductor si és cert això que li expliquen. «Em temo que sí, senyora. Compri un munt de targetes abans de l'1 de gener i s'estalviarà diners».

Calcular el bitllet

L'usuari del transport públic no és gaire de fer càlculs sobre quin bitllet és el que més s'adapta a les seves necessitats. Hereu de la vella targeta de 10 viatges, aquella que en cada picada perdia un tros que anava a parar a terra, es va passar a la T-10, o com a molt a la T-50/30, títols avui utilitzats per prop del 80% dels viatgers. L'alambinat sistema tarifari, tan fragmentat, tan complicat, no va acabar de consolidar-se i, encara que a la llarga pogués resultar més barat, eren pocs els que s'aventuraven a deixar anar de cop un bitllet de 100 euros per comprar un abonament del qual potser no es trauria prou partit. Coincideix en aquest diagnòstic Ricard Riol, president de l'associació Promoció del Transport Públic (PTP), que defensa que aquest encariment perjudica els clients més fidels. «L'estructura actual de preus no convida a utilitzar el metro o el bus, tot al contrari», sosté.

Aurora Garriga, farmacèutica, es disposa a agafar el metro a Fontana. Primera notícia de l'augment de les tarifes, detallat al gràfic adjunt. No s'explica que un servei tan bàsic com el transport hagi pogut pujar tant en els últims anys, i manté les celles alçades una bona estona mentre paeix la dada que la T-10 ha pujat un 29,5% des del 2010. Es pregunta si la ciutadania pot fer alguna cosa per evitar-ho, si els polítics «són conscients de l'esforç que fan cada dia els treballadors d'aquesta ciutat». Mentre mira la informació publicada ahir per aquest diari, va movent el cap de banda a banda en un gest de desaprovació. «La inflació era del 0,3% al novembre, però la targeta que faig servir diàriament puja un 5,1%. ¿Algú m'ho pot explicar?»

«Dolorós i fotut»

Xavier Trias ho intenta quan l'hi pregunten. Parla d'increment «dolorós i fotut», però afegeix que és imprescindible reduir el deute de TMB, que puja a 500 milions d'euros, un argument més que repetit quan algú l'inquireix sobre la situació del transport públic. L'alcalde en dóna la culpa a Madrid per haver reduït la seva aportació a l'Autoritat del Transport Metropolità

Notícies relacionades

-omet que el Govern de Mas també ho ha fet- i anuncia que demanarà audiència al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per reclamar-li més compromís. «No s'hi val escaquejar-se», assegura.

A la Via Laietana, Ricard Fuster explica que ja fa temps que està pensant a passar-se a la bici. Es debat entre el Bicing o comprar una plegable econòmica. «Ara crec que ho tinc una mica més clar. Si aquesta és la seva manera de promocionar l'autobús i el metro, gairebé val més que em busqui la vida». La Gemma, que l'acompanya per anar a buscar la parada de Jaume I de la L-4­, li demana que no exageri, que, si deixéssim de fer les coses per la mala praxi dels polítics, al final ningú sortiria de casa.