Els mil dracs de BCN

si un es para a pensar un moment quantes representacions de la figura del drac hi ha a Barcelona és probable que el primer que li vingui al cap sigui el famós drac de trencadís del parc Güell, firmat per Antoni Gaudí. Potser també recordarà els dracs de pedra de la majestuosa font del parc de la Ciutadella o, al cor de la Rambla, al Pla de la Boqueria, el bonic drac blau d'estil oriental de la Casa dels Paraigües. I en podria dir algun més, segur, rebuscant en la memòria. Però hi ha qui s'ha dedicat a escodrinyar alguna cosa més que els records i s'ha posat, literalment, a pentinar els carrers de Barcelona amb el mapa a la mà a la recerca del misteriós animal. I, fins ara, n'ha pogut censar mil. Aquesta persona és Josep Martínez.

Aquest fotògraf andorrà, propietari de la marca Drakcelona, va venir a viure a Barcelona fa 10 anys i llavors va començar tot. «Vaig veure que la gent identificava la ciutat amb llocs típics com la Sagrada Família o la Rambla. I jo m'havia fixat que a totes les ciutats hi sol haver un animal que predomina. L'ós, per exemple, és l'animal de Madrid o de la ciutat suïssa de Berna», explica. «I a Barcelona vaig observar que hi havia molts dracs. I aquesta va ser l'espurna que va fer saltar la idea. D'això ja fa vuit anys».

El projecte de Martínez es va donar a conèixer l'any 2010, amb la publicació del llibre Drakcelona, ciutat de dracs. 500 dracs, 12 rutes, una obra que proposava descobrir aquest animal i, de passada, la ciutat, a través de diferents passejades. «En vaig fer una segona edició i ara han passat tres anys i la caça i captura del drac continua. Ja en tinc censats uns quants més de mil», explica l'autor. La tercera edició amb les noves troballes estarà a punt abans de Sant Jordi. «Sovint em pregunten si aquest projecte s'acabarà alguna vegada. Jo crec que no. Ara, a més a més, hi ha molta gent que es posa en contacte amb mi per dir-me que ha vist un drac a tal o tal lloc. De manera que tinc ajuda», explica.

MATERIALS DIVERSOS // Els dracs de la ciutat de Barcelona estan fets amb tota mena de materials. «Hi ha animals de trencadís, de pedra, de ceràmica, com a elements ornamentals de construcció, i molts són de ferro forjat, una manera de treballar que es va perdent a la ciutat i que m'agradaria ajudar a recuperar amb aquesta investigació», explica. La majoria de dracs censats per Martínez estan situats al Barri Gòtic i a l'Eixample (un 70% aproximadament), però se'n poden trobar també a tots els districtes de Barcelona. «També destaquen a Pedralbes i a Horta, en llocs on els ciutadans amb més mitjans es construïen residències i hi posaven dracs com a decoració», afegeix. A manera de curiositat, ¿quin és el drac més gran de la ciutat? «El de l'escultura metàl·lica situada al parc de l'Espanya Industrial, a tocar de l'estació de Sants». En una tarda qualsevol el lloc és ple de nens que pugen i baixen pel tobogan que constitueixen les ales de l'animal. Un drac amistós, lluny de la imatge de ferocitat que de vegades s'atribueix al fabulós rèptil.

Barcelona no és l'única ciutat que té el drac com a animal predominant, però sí que és la localitat on hi ha «més varietat d'estils» d'aquest animal, segons Martínez. «Les ciutats de la Xina i el Japó tenen moltíssims dracs, però tots tenen més o menys la mateixa forma, són els coneguts com a naga, que tenen forma de serp», diu. ¿I més a prop nostre? «Londres té molts d'aquests animals i Ljubljana (Eslovènia) també destaca pels seus famosos dracs en un dels seus ponts».

La tasca que porta a terme aquest apassionat dels dracs és, per una banda, una labor de catalogació, i per l'altra, una aportació a la història de la ciutat, que canvia sense descans. «El pròxim llibre afegirà un apartat dedicat a dracs que han desaparegut. Alguns dels que he retratat ara ja no es poden veure perquè han estat robats. Convé no oblidar que algunes peces tenen valor artístic com a antiguitats o com a elements arquitectònics i hi ha gent que se' ls emporta a casa», comenta.

Notícies relacionades

Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit

El cistell de consum a l’àrea de BCN ascendeix a 420 euros al mes per llar

Després d'anys treballant amb dracs, a més de fer-ho en forma de llibre, aquest fotògraf ha decidit explotar la marca Drakcelona d'altres maneres. Una d'aquestes és una aplicació per a mòbil, tauleta i ordinador que inclou rutes gratuïtes per recórrer la ciutat seguint la pista del drac i que es pot descarregar a la web drakcelona.com. Una altra és en forma de passeig guiat a peu. Cada diumenge de la mà d'Icono, una empresa de rutes culturals, es pot fer una caminada de dues hores i mitja coneixent algunes d'aquestes bèsties pel centre de la ciutat. «No es veuen tots els dracs de Barcelona, ni de bon tros, però és una bona manera de començar-los a conèixer», explica. Està previst ampliar el nombre de rutes d'aquest tema en el futur.

Davant del fet que el projecte Drakcelona creix (la marca té pensat introduir-se en el món de la moda i els complements), una pregunta sembla necessària: ¿buscarà dracs més enllà de Barcelona? «M'ho han proposat moltes vegades i no caldria anar gaire lluny per expandir aquesta idea. A l'Hospitalet, a Cornellà o a Sitges hi hauria molt material. Però si hagués de buscar per tot Catalunya jo sol no donaria l'abast. S'haurà de reclutar un equip de caçadors de dracs per pentinar tot el territori», diu rient.