Els vuit domicilis de Gaudí

Antoni Gaudí va començar a treballar en la construcció del temple de la Sagrada Família el 3 de novembre de 1883. Aquest mes s'han complert 130 anys des que va substituir Francisco de Paula del Villar, arquitecte diocesà que va dimitir per discrepàncies pressupostàries un any després d'haver-se'n col·locat la primera pedra.

Amb motiu d'aquesta efemèride, la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família proposa tres itineraris pels carrers de Barcelona per conèixer millor Gaudí. El recorregut per les seves obres més destacades és recurrent, però sorprèn el que arriba fins a les cases en què va viure i el que reprodueix el llarg camí que caminava cada dia des que el 1906 es va traslladar a viure a la casa del parc Güell.

La basílica distribueix una guia amb mapa al seu punt d'informació del carrer de Sardenya, on s'assenyalen amb un codi de colors les tres rutes. L'itinerari dedicat als vuit domicilis particulars es remunta al setembre del 1868, quan es va traslladar de Reus a Barcelona per acabar el batxillerat. Antoni Gaudí i el seu germà Francesc, que va començar els estudis de Medicina, es van instal·lar en una habitació rellogada en una rebotiga de la plaça de Montcada, 12. «Moltes de les cases on va viure han estat enderrocades, però l'important és entendre la seva forma de vida. No era de Barcelona però volia quedar-s'hi», explica Jordi Bonet, arquitecte emèrit i assessor del Patronat de la Junta Constructora, que als arxius conserva targetes de visita de Gaudí. «D'allà és d'on surten algunes adreces».

Al cap de dos anys, quan l'arquitecte seguia algunes assignatures  per lliure a la facultat de Ciències, els pares van decidir traslladar-se a Barcelona amb la seva filla Rosa per estar prop dels fills. Això va propiciar un canvi de casa, però no de barri, encara a la Ribera. Aquest cop a Espaseria, 10, que enllaça Santa Maria del Mar amb el Pla de Palau.

El següent domicili va ser la vivenda de la seva tia materna, Úrsula Cornet, al quart pis del carrer Verdaguer i Callís, 16, que llavors es deia Montjuïc de Sant Pere. Una altra vegada, hi van estar només dos anys. «Va ser del 1872 al 1873, just davant del solar on el 1904 Lluís Domènech i Montaner va alçar el Palau de la Música», indiquen Anna Bellorbí i Laia Vinaixa, que han documentat les tres rutes amb dades de l'arxiu de la Sagrada Família.

Després es va mudar al carrer de la Cadena, 22 (avui, rambla del Raval), a prop de l'antic Hospital de la Santa Creu, on l'arquitecte moriria el 1926.

El 1876 va ser un any trist per a Gaudí al morir la seva mare i el seu germà, que s'havia acabat de llicenciar. El pare va decidir llavors canviar de vivenda i de barri, i per això va llogar un pis al nou Eixample, al carrer de Consell de Cent, 370. Això va suposar un canvi en l'estil de vida, ja que el creador de la Pedrera va obrir el seu primer estudi al carrer del Call, 11. «Acabava d'aconseguir el títol d'arquitecte. Va ser quan Elies Rogent, president del Tribunal de l'Escola d'Arquitectura, va comentar: 'Avui hem donat el títol a un geni o a un boig'», recorda Bonet. Al cap de tres anys va morir la Rosa, i el seu viudo va abandonar la seva única filla, de tres anys, i el pare de Gaudí va haver de fer-se'n càrrec. El 1889, quan la seva neboda va acabar els seus estudis en un internat de Tarragona, pare i fill se'n van anar a viure amb ella al carrer de la Diputació, 339.

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

Allà van viure fins al 1906, quan va morir l'avi i Gaudí va comprar la seva primera propietat: una casa del parc Güell a la carretera del Carmel, dissenyada pel seu ajudant Francesc Berenguer com una mostra de la urbanització que mai va existir. La neboda va morir el 1912, i al cap de 13 anys ell se'n va anar a viure al seu obrador a la Sagrada Família. «Gaudí sempre caminava. Travessava la ciutat sencera. Una nit sortint del temple va relliscar i va caure, i li van aconsellar que instal·lés el dormitori on passava el dia treballant. En aquella època a prop del temple no hi havia ni paviment ni llum», explica Bonet.

Al cap de pocs mesos, va perdre la vida atropellat per un tramvia quan, com cada tarda, anava a resar a l'església de Sant Felip Neri. «Quan es va llegir el seu testament, van saber que destinava la venda de la casa del parc Güell a despeses de les obres de la Sagrada Família», afegeix. Des del 1963 és la Casa Museu de Gaudí que alberga  una col·lecció al públic sobre la cara més íntima de l'arquitecte.