EL PERIÓDICO proposa un viatge per la Barcelona del 1714

A les 4,30 de la matinada de l'11 de setembre del 1714, 26.000 soldats borbònics comencen l'assalt final a Barcelona. Els combats acaben 11 hores més tard. La ciutat, després de 13 mesos de setge, capitula. És la fi de les institucions catalanes. Aquest és en un més que condensat resum els fets que Catalunya commemora cada Onze de Setembre. Per descobrir què va succeir i on, conèixer els seus protagonistes, des de Rafael Casanova fins a Antoni Villarroel, passant per Felip V, i fer un passeig virtual per la Barcelona del segle XVIII és imprescindible l'obra que EL PERIÓDICO ofereix des de demà als seus lectors: 1714. El setge de Barcelona.El llibre, que es podrà aconseguir amb el diari per només 9,95 euros, és una extraordinària reconstrucció visual de la guerra que fa 300 anys va marcar el destí de Catalunya. Els seus autors són l'il·lustrador Guillem H. Pongiluppi i l'historiador F. Xavier Hernàndez Cardona. El primer, un dels pioners en el desenvolupament de l'art digital a Catalunya, destaca en el dibuix històric, de forma que els seus treballs són presents en nombrosos museus i publicacions especialitzades.

Hernàndez Cardona, per la seva part, és autor de nombrosos treballs d'història militar. Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, ha coordinat i participat en diferents projectes museogràfics. Amb les credencials dels dos autors, la qualitat i el rigor de la reconstrucció està més que garantida.

20 PUNTS D'INTERÈS / L'obra que ofereix EL PERIÓDICO té, a més, un plus molt interessant: un plànol de Barcelona amb les zones on encara avui es poden trobar vestigis de l'època i del setge de la ciutat. Es tracta d'un plànol amb la cartografia de la Barcelona del segle XVIII superposat a un altre de la Barcelona actual. Amb aquest plànol a la mà es pot fer una didàctica ruta pels 20 enclavaments més emblemàtics dels fets del 1714.

Notícies relacionades

L’Hospitalet planeja crear una empresa pública per a les polítiques de vivenda

La xarxa de refugis climàtics de BCN augmenta fins als 410

Entre aquests 20 punts hi ha, per descomptat, l'estàtua a Rafael Casanova, situada des del 1914 a la ronda de Sant Pere, més o menys a la zona del baluard on aquell 11 de setembre va resultar ferit el conseller en cap. També hi figura el Fossar de les Moreres, al costat de la basílica de Santa Maria del Mar i ara erigit com a memorial, en què van ser enterrats molts soldats, milicians i civils morts en els combats.

Aquests dos enclavaments són potser els més coneguts pels catalans, però el mapa descobreix una dotzena i mitja de llocs més que ajuden a entendre què va passar fa 300 anys. El convent de Santa Caterina, el de Sant Agustí, el monestir de Sant Pere, l'Hospital de la Santa Creu o el carrer del Bornet són alguns dels llocs per on discorre aquest viatge per la història de Catalunya. Per facilitar-ne la comprensió, el mapa ofereix una pedagògica explicació sobre els 20 punts seleccionats.