Nierga i Évole, periodistes

A hir era difícil escollir entre anar al Parlament o a la Generalitat. Al Parlament, a les 18.30 hores, la periodistaGemma Niergarecollia el VI Premi Quim Regàs de Periodisme. A la Generalitat,Jordi ÉvoleiNick Hornby s'emportaven, a les 19.00 hores, el IX Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán. A les 18.00, davant la Generalitat encara no hi havia els ciutadans anònims que acostumen a reconèixer el periodista català i que li donen les gràcies per «fer de periodista».

La plaça encara era aquella esplanada caòtica a peu de carrer. Aquest A Peu de Carrer se n'anava al Parlament però, una vegada més, hauria desitjat que l'omnipresència fos una virtut.

En aquests últims vuit anys, el periodisme ha entrat en el debat públic per reivindicar una professió que, durant dècades, ha estat infamada per polítics -pantalles planes, mentides o rodes de premsa sense preguntes-; pels mateixos periodistes que pels camins de les vaques grasses es convertien en cínics (robant-li l'adjectiu aRyszard Kapuscinski)i s'acostaven al poder econòmic i polític, i pels ciutadans que no acabaven d'entendre què era això del periodisme.

AhirGemma Nierga,al Parlament, i tambéJordi Évole,a la Generalitat, ho van definir amb punts i comes. A les 20.08 hores, l'Agència Catalana de Notícies (ACN) emetia un comunicat amb una frase d'Évole: «Com a periodistes, estem perdent la por perquè cada vegada tenim menys a perdre».

Javier Darío Restrepo,mestre de periodistes i professor d'ètica a la Fundació García Márquez,

deia a Barcelona l'any passat, que, en realitat, l'únic que mai ha de perdre de vista el periodista són les «persones». El mestre animava els periodistes a ser lliures sense demanar permís als seus caps.Indro Montanelliescrivia a les seves memòries que ell va començar a ser lliure quan es va adonar que només es «devia al lector». Que ja és molt; que ho és tot.

Gemma NiergaiJordi Évolehan estat ells mateixos, s'han degut a la ciutadania i fan periodisme; són periodistes. Els membres que componen el jurat del premi Quim Regàs definien Nierga com una periodista «polièdrica».Niergaés, tal com va dir ella, periodista, dona, filla, germana, amiga i ahir va donar una lliçó d'humanitat a les 80 persones que seguien el seu discurs amb un somriure còmplice. El seu equip, per descomptat. Els seus familiars i amics, també, i els seus col·legues. Quan algú és capaç d'agrair al seu equip que la faci riure i que aquest ho aconsegueixi, una altra vegada, en un escenari com és el Parlament, és que és equip.

Niergacomençava el seu discurs fent periodisme, explicant la història d'una dona que no pot alimentar les seves filles. Que la gran, de vuit anys, li dóna la meitat del sopar a la petita. És el seuHoy por Hoy. És el seu periodisme i el seu programa líder de ràdio a Espanya. Aprofitava per descriure una societat que salva bancs i no persones, que té ministres i infantes que semblen no adonar-se del que passa, que això s'assembla cada vegada més aMetrópolis,deFritz Lang...Jaume Figueras, assentia.

Notícies relacionades

El quadre amagat de Lola Anglada

El Liceu Mar transformarà el Port Vell i costarà 50 milions d’euros

Niergaes preguntava: «¿Quin món hem fet?». Reivindicava que savis que són els que escolten, que el periodisme ha de ser humil, compromès. Fins a tres vegades va parlar d'amor. És difícil prendre la paraula després d'una oradora de la qualitat deNierga. Núria de Gispertrepassava la carrera de la Niergadurant uns minuts.

No vaig arribar a la Generalitat. Llàstima. Em quedo amb un parell de frases que Europa Press recull d'Évole:«Aprendre dels errors» i «apostar per la investigació d'interès general». Vaig acabar la jornada en una plaça del Poblenou. La del periodistaJosep María Huertas Clavería.Dissabte passat aquesta ciutat li va dedicar un espai.