Xavier Trias: «No dono préstecs, sóc un creditor de la Generalitat»

A punt de complir 67 anys, Xavier Trias es mostra eufòric; «més il·lusionat que mai», assegura. Coneix els secrets del Congrés dels Diputats i les interioritats de la Generalitat, però sembla que, després de dos anys com a alcalde, l'Ajuntament de Barcelona és la institució en què aquest pediatre ha trobat la plenitud política.

-¿En què ha canviat Barcelona des que vostè ocupa l'alcaldia?

-Crec que n'hem canviat clarament el concepte. En el transcurs dels últims anys manava la política de requalificacions, una política en què tot es feia amb criteris que ajudaven a l'especulació immobiliària. Aquest és un model que està totalment obsolet, i ara ho paguem amb desnonaments i una ciutat sense pisos de lloguer assequible.

-¿I això canviarà amb CiU?

-Ja ho crec. Hem de ser capaços de construir vivenda de lloguer a un preu adequat a les possibilitats del ciutadà. Això significa que la gent pagui com a màxim un terç del sou per viure. Han passat molts anys de bonança, i si haguéssim construït vivenda de lloguer i no de venda, ara tindríem un gran patrimoni.

-El primer dia com a alcalde va visitar la Fundació Arrels, i últimament només es parla de 'smart cities'. ¿És compatible una cosa amb l'altra?

-Ho ha de ser. Un objectiu bàsic és crear economia, que neixin noves empreses i que en vinguin moltes de fora, recolzar el jove emprenedor i, al capdavall, crear llocs de treball. També potenciar l'ocupació lligada al turisme, menys especialitzada. El que segur que no tornarà és la construcció massiva.

-¿Cap a quin model productiu es dirigeix llavors Barcelona?

-Indústria, comerç, serveis, noves tecnologies i desenvolupament de nova economia lligada a lasmart city.I a més a més el turisme, que en cap cas és el motor. Tingui en compte que dins del mateix terme municipal de Barcelona es fabriquen cotxes. Tenim gent que fa apostes atrevides de futur, com per exemple el vehicle elèctric. Tenim una logística realment molt important i un comerç potent i d'alta qualitat.

-¿Hi cap, el petit comerç, en la 'smart city'? I no em refereixo a la coqueta botiga del barri del Born.

-Ja ho crec. A més a més és el tipus de botiga que molta gent busca. Hi ha el comerç de consum diari, el comerç de proximitat, i un altre de diferent, que és més de masses. No és el mateix el del passeig de Gràcia que el del passeig Maragall, però hem de cuidar-los tots dos.

-Es defineix com a socialdemòcrata en l'àmbit social i liberal en l'àmbit econòmic, però al capdavall, ¿no són els diners són els que acaben manant finalment?

-No. Els diners són importants. La creació d'activitat econòmica és important. ¿Però per a què serveix crear riquesa? ¿Perquè disfrutin només uns quants? Nosaltres la creem perquè tothom visqui millor. Hem de ser capaços de repartir-la bé. Per això sovint em queixo que no tenim els mecanismes suficients perquè aquests guanys reverteixin en el ciutadà. I em refereixo, per exemple, a l'IVA que genera el turisme i que es queda a Madrid.

-Per sort, els comptes de Barcelona semblen que estan en bon estat.

-Sí, però en el transcurs dels últims anys havíem entrat en una situació de deute realment preocupant. De 800 a 1.200 milions d'euros, una espiral que et porta pel mal camí. La nostra decisió va ser clara: estabilitzar el deute i no fer dèficit per donar al món una imatge de serietat. Vostè pot confiar en Barcelona perquè malgrat la precària situació econòmica per la qual passa l'Estat, l'ajuntament de la capital catalana és i serà solvent.

-¿Entén que hi hagi inquietud pels diners que presta a la Generalitat?

-Jo no faig préstecs. Això que explica la gent que sóc com un banc que fa préstecs no és cert. Jo sóc un creditor de la Generalitat. La Generalitat em deu diners. Però estan en una situació de catàstrofe econòmica i no em poden pagar.

-¿I quins gestos fa per exigir aquesta devolució a la Generalitat?-Em passo el dia barallant-me i protestant, però no penso fer el que l'oposició espera que faci, que és desgastar la Generalitat. Passa una cosa curiosa: els que m'exigeixen això són els que van arruïnar la Generalitat amb un tripartit que en vuit anys va elevar el deute de 10.000 a més de 40.000 milions d'euros.

-¿Creu que la seva generositat li ha evitat critiques dins del partit per pactar amb el PP?

-El senyor Artur Mas és el president de la Generalitat i entén perfectament que el senyor Trias és l'alcalde de Barcelona i que no depèn d'ell de cap de les maneres. Som del mateix partit i tenim una relació exquisida, però cadascú fa la seva feina. Durant uns anys això es confonia. Es pensava que l'ajuntament havia de ser contrapoder de la Generalitat, cosa que jo no penso fer mai.

-O sigui, que ni una mala paraula malgrat que CiU està embrancada en el procés sobiranista.

-No, cap. Però tingui en compte que amb els socialistes no m'hi he entès perquè ells no han volgut. Els he ofert entrar al govern en dues ocasions. Primer a Jordi Hereu i després, quan aquest va deixar el càrrec, a Jordi Martí, i tots dos ho van rebutjar. També els he ofert governar als districtes on tenen majoria, però tampoc ho han acceptat.

-Potser no han assumit que són l'oposició després de 32 anys.

- No em poso amb els altres. Sé el que jo he fet i el que he ofert, i sé l'actitud que ha tingut el PSC i la que ha tingut el PP, a qui no he ofert governar però sí col·laborar externament. El PP s'ha comportat de manera lleial i correcta. En altres aspectes ens donen llenya, però en la negociació sobre inversions del 2013 han estat responsables.

-¿Hi ha capacitat per iniciar alhora projectes de tanta envergadura com la Diagonal, Glòries, Sant Joan i passeig de Gràcia?

-Tot està en funcionament i sense problemes. Estem en el bon camí d'anar fent la feina. El que era complicat era no tenir els diners.

-¿Algun projecte que li faci especial il·lusió a l'alcalde?

-Tots, però el que de veritat m'il·lusiona és ser capaços de demostrar que urbanisme, medi ambient, vivenda i tecnologia són compatibles. Aquesta és una revolució de les ciutats i és una pena que hi hagi gent que no vegi elque està a punt d'arribar.

-Potser no som tan moderns.

-És clar que sí. És cert que tot canvia de pressa. Jo ho veig amb els meus néts quan usen l'iPad. Em miren com el pobre avi que no en té ni idea. Els joves ens poden donar moltes lliçons.

-Sabrem mantenir l'essència de Barcelona amb tants avanços?

-No sé quina és l'essència de Barcelona. És un error creure que el progrés va contra la ciutat. Pensi que un dels grans èxits d'aquesta ciutat va ser el modernisme, que en el seu moment va ser una revolució. Hi ha molta gent que es pren de broma el tema de lessmart cities,però no podem girar l'esquena a aquest tipus d'avanços i a més a més hem de ser punta de llança.

Notícies relacionades

Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona: "Una família necessita 20.000 euros per venir de Buenos Aires a Barcelona"

El Maremàgnum fa 30 anys

-Potser falta un exemple palpable per entendre la 'smart city'...

-No ens podem pas moure per uns criteris obsolets. Les noves tecnologies van a una velocitat que és realment insòlita, però aquest projecte està concebut a mitjà i llarg termini.