Vexil·lologia d'urgència

La diferència entre una passejada i una manifestació no està en el nombre de persones sinó en els estendards que s'hi llueixen. En una manifestació hi ha paraules espontànies i hi ha consignes col·lectives. Però el més important són els colors. Per això els venedors de passions s'instal·len a les cantonades. Es tracta probablement d'una de les metàfores més antigues de la humanitat. Allà on no arriben ni la força armada ni el dret de conquista s'hi instal·la un símbol clavat a terra o enroscat al cos del soldat civil.

Hi ha manifestants que inverteixen el seu temps en l'elaboració de pancartes i de cartrons pintats. Però quan s'han fet les primeres passes de la protesta és urgent alguna cosa que ens identifiqui. I llavors apareixen els responsables de la vexil·lologia tèxtil. La vexil·lologia és la ciència que estudia les banderes. Però les banderes de les multituds corren el risc de perdre's o de caure trepitjades i arrossegades per abanderats contraris. D'aquí ve que els venedors sàpiguen que el preu d'un ideal reduït a un drap lligat a un petit pal ha de ser tan barat com noble, tan gloriós com la fuga, tan perenne com la supervivència.

Es comencen a veure avui aquestes petites parades que ofereixen al manifestant d'urgència els colors que al seu dia van caure sota les bales de canó. Els manifestants d'avui necessiten alguna cosa que els liqüi entre la massa i que els atorgui una sensació de durabilitat en el temps. Aquí hi ha l'home adequat. La ciutat és encara un espai civil, però s'han d'escalfar motors per a la combustió patriòtica d'avui. Banderes catalanes, banderes estelades, samarretes del Barça i d'altres clubs que en les pròximes hores serviran de decorat multicolor per a la premsa internacional. Al capdavant de la petita botiga ambulant hi ha un venedor amb accent argentí. La bandera albiceleste d'aquell país ha demostrat que és la mateixa per adornar una dictadura militar que per pintar la democràcia. Hi ha gent a qui a vegades li agradaria tenir una bandera sense pecat concebuda, però no és aquest el cas de la bandera espanyola, massa vegades brodada a les espatlles policials i en massa ocasions expulsant la bandera catalana de les façanes dels ajuntaments. Només el venedor argentí sobrevola les estranyes passions que desperta el conflicte de les banderes d'aquest racó mediterrani. Després arribaran els campionats de futbol i la banderarojigualdas'anirà descolorint als terrats per celebrar el triomf incruent de la selecció.

Notícies relacionades

El pla de les Tres Xemeneies deixa fora la descontaminació de l’entorn

El Taller Masriera reviurà net d’afegits com a biblioteca i teatre

Però avui no és un dia de futbol. Ni tan sols és dia d'empat. Es tracta de portar al carrer la insatisfacció per un Estat obtús, miop i inoperant, mani qui mani a la Moncloa. El venedor de banderes fa l'agost al setembre. I a mesura que passa el temps i s'omplen els carrers, el preu de la bandera augmenta uns quants cèntims.

La democràcia tèxtil s'imposa. Les oriflames brillaran en la tarda d'una societat que ja no pot creure en els governs i que prefereix abraçar la quimera. De manera anual la secessió no fa cap mal. Les banderes sorgeixen del petit negoci d'un venedor apàtrida i acaben enlluernant propis i acomplexant els estranys.