La Fundació Enric Miralles obre un valuós arxiu a la ciutat

Arata Isozaki, el visionari arquitecte japonès creador delPalau Sant Jordi, una de les joies de laBarcelona postolímpica, no va poder assistir ahir a la inauguració de laFundació Enric Miralles però, com a membre d'honor, va enviar una nota que molt emocionada va llegir Benedetta Tagliabue, viuda de Miralles, mare dels seus fills i cofundadora de l'estudi d'arquitectura EMBT, des d'on van gestar el parc Diagonal Mar, el mercat de Santa Caterina i l'edifici de Gas Natural.

"Gaudíera un home de treball. Miralles era un geni. Barcelona, la ciutat que ha bressolat els dos arquitectes en l'inici i el final del segle XX, serà recordada per això en la història a escala mundial", prediu Isozaki, que comparteix amb Oriol Bohigas i Rafael Moneo el privilegi de ser membres d'honor d'aquest nou espai que s'obre a la ciutat 12 anys després de la mort de Miralles amb l'objectiu de ser un centre de divulgació i un referent per a l'experimentació de l'arquitectura contemporània.BohigasiMoneosí que hi van estar. Bohigas va valorar "la capacitat d'influència" de Miralles en una generació, i Moneo, "la seva extraordinària capacitat per enfrontar-se a projectes tan diferents".

Notícies relacionades

Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025

Aprovat de forma inicial l'Estudi Informatiu per allargar el Trambaix a Sant Feliu de Llobregat

"Que vingui qui vulgui a la fundació", va proclamarTagliabue. D'entrada hi ha bones raons per fer-ho. La sala principal recupera la minimalista exposició Miralles a Harvard, 1993, que ell mateix va dirigir durant la seva estada com a professor de la càtedra Kenzo Tange a la universitat més antiga dels EUA. Es tracta d'una retrospectiva d'una trajectòria en què destaquen els plànols del cementiri d'Igualada, obra que li va concedir el prestigi internacional. En un lateral s'exhibeix la mostra de propostes d'alumnes de Harvard titulada Redescobrint Glòries, dedicada a la plaça la reconversió urbanística de al quals fa anys que suscita controvèrsia.

A PROP DE LA RAMBLA

La institució ubicada alpassatge de la Pau, número 10 bis, darrere del Museu de Cera, també alberga una planta plena de baguls de fusta dignes de sortir en una pel·lícula d'intriga. Les caixes alineades amaguen maquetes originals d'edificis, parcs i espais públics tan reconeguts com l'Escola de Música d'Hamburg i el Parlament escocès a Edimburg. "Guardem esbossos, escrits... una prolífica obra intel·lectual, però la intenció és anar més enllà: crear vida, omplir les sales d'activitats, ser un lloc de trobada per al pensament que aculli seminaris i conferències", va dir Tagliabue.