Anar al contingut

Elecció d'una infraestructura polèmica

Trias vol que la connexió dels tramvies passi per la Sagrada Família

Recoder veu difícil sufragar l'obra i el regidor assumeix que podria no fer-se en aquest mandat

L'alcalde advoca davant el Govern per la ruta del carrer de Provença, que uneix el temple i la Pedrera

XABIER BARRENA
BARCELONA

Xavier Trias va desfullar ahir la margarida. Entre els dos traçats proposats per la Generalitat per enllaçar les dues actuals xarxes del tramvia, per la Gran Via o bé travessant l'Eixample pel carrer de Provença, l'alcalde va afirmar que preferia la segona. I tal com va avançar EL PERIÓDICO fa unes setmanes, el recorregut del carrer de Provença inclou el seu pas per davant de la Sagrada Família i un gir complicat pel carrer de Cartagena fins a desembocar a la mateixa plaça de les Glòries. El recorregut escollit per Trias és el més pròxim a l'avinguda Diagonal, sense trepitjar-la només per travessar-la, i, a més, crea una espècie de llançadora entre les dues principals icones d'Antoni Gaudí, la Pedrera, al passeig de Gràcia, i el temple, entre els carrers de Marina i Sardenya. Un atractiu turístic més: entrada als dos edificis i bitllets al tramvia en un paquet oferta. No es pot passar per alt, ni que sigui només com una menció, la tremenda ironia del destí, tenint en compte la manera com va morir l'arquitecte reusenc.

L'ajuntament, segons va dir l'alcalde després d'una conferència al Cercle d'Economia, es va reunir ahir mateix amb la Conselleria de Territori a la qual va demanar que estudiï el cost d'unir les xarxes del Trambaix i el Trambesòs per Provença. «És inútil fer més passos sense tenir el projecte», va explicar Trias. Aquesta ruta va des de la plaça de Francesc Macià per Urgell fins a Provença, via que no deixa fins a Cartagena. Allà segueix en direcció al mar fins a arribar a la mateixa plaça de les Glòries.

EL 'COLZE' DE GRAN VIA / Si l'opció desitjada té dos girs a 90 graus

-tota una dificultat tècnica-, l'altra opció només en té un, el colze que forma el mateix carrer d'Urgell

i la Gran Via. En aquesta opció la dificultat màxima consisteix no tant a fer passar el tramvia per la Gran Via als voltants de Glòries, que sí que sembla possible, com evitar que el conjunt de vies i de rampes de sortida del túnel viari de la plaça formin una barrera poc agradable per als veïns.

No és l'únic motiu pel qual el traçat de la Gran Via perd punts: a més és redundant amb alguns trams de la L-1 i L-2 del metro i amb una de les futures línies de Retbus, la malla reticular d'autobusos que, en principi, s'ha de posar en marxa a la tardor vinent.

Per cert, a la pregunta sobre què escolliria, si només pogués quedar-se amb un, entre el Retbus i el tramvia, l'alcalde va escollir la malla d'autobusos. ¿Per alguna raó de mobilitat? No. «És més barat». Benvinguts a la Barcelona del 2012.

Per cert, aquells que s'enganxin tard al culebró de la unió dels tramvies potser en trobaran a faltar una tercera. La més òbvia. Enllaçar per l'avinguda Diagonal. Aquesta opció és anatema per a Trias, que no vol ni acostar-se on va caure Jordi Hereu amb la seva famosa consulta sobre la reforma de l'avinguda. PSC i ICV-EUiA defensen la ruta encara avui.

Això sí, no obstant, per qüestions tècniques, tampoc l'evita del tot. La cruïlla de Provença amb la Diagonal, i el sistema semafòric actual que ordena el trànsit del carrer de Girona, a més de les dues que es creuen, promet emocions fortes.

FER NÚMEROS / I és que, conscient que els recursos per construir el nou tram no els posarà l'ajuntament, Trias va deixar clar que, per tant, no domina els temps del projecte. Per aquesta raó, no va descartar que la posada en servei del tram es porti a terme en el pròxim mandat municipal. «S'hauran de fer números per veure les decisions», va sentenciar l'alcalde.

El que sí que sembla que ha fet els números és el conseller de Territori, Lluís Recoder, que va xifrar entre 18 i 23 els milions de l'aportació anual a la concessionària (que faria l'obra). Cosa que el va portar a dir ahir que feia el pla «molt difícil de realitzar», sobretot per la dràstica caiguda de l'aportació de l'Estat a l'Autoritat del Transport Metropolità.