Entre el pintor i la pintura

Ahir feia el fred que s'espera del mes de febrer. Abans es deia simplement hivern. I una petita cua de gent resistia les temperatures davant del Servei Estació, el lloc on es venen les coses més estranyes per reparar les cases noves o per aprofitar les coses velles. Davant del Servei Estació, la Fundació Tàpies oferia també el mateix. Una fundació no té propietari.Per això no hi havia cap paper on es pogués llegir: «Tancat per la defunció del propietari». Molt al contrari, els dirigents de la Fundació,Xavier AntichiLaurence Rassel,havien decidit obrir les portes perquè les multituds anessin a contemplar les obres del difuntAntoni Tàpies.Un bell gest per vèncer la mort.

A la cua moscovita del carrer d'Aragó, com si es tractés de les cues davant del mausoleu deLeninde Moscou, la gent que entrava preguntava a la que sortia: «¿Però, el cadàver és aquí?». Hi ha pel que sembla un culte necròfil que considera que un cos rígit i fred ha de ser una obra d'art. El cadàver del gran pintor, naturalment, no hi era. En realitat,Tàpiesja ha anat a engrossir el club deMiquel Àngel, deCezanne,de Van Gogho de Picasso.De la mateixa manera que el faraóKèopsnomés es conserva en una diminuta imatge al Museu del Caire, la piràmide que porta el seu nom el representa.Tàpiesva morir i ara era el moment de reflexionar de quina manera una pintura difícil, més gestual que realista, havia transcendit als ulls de filaberquí de l'artista.

Al pati de la Fundació Tàpies hi haviaGiralt Miracledepartint amb una regidora de l'ajuntament. Ja no parlaven deTàpies,sinó de l'acció que alguns artistes havien fet als vidres del canòdrom pintant-los de color blanc.«Si algun guàrdia urbà els ha denunciat ens trobarem amb la necessitat d'imposar-los una multa».L'art, quan surt de les parets, és perillós. I, no obstant, Tàpiesva rescatar el seu talent per oferir-lo a la gent en forma de cartells, portades, tasses de cafè amb llet fins a arribar ni més ni menys que a donar color a la sala de govern de la Generalitat. Allà hi havia l'arquitecteGarcés,alt i prim com un signe d'admiració. I el col·legaManel Fuentes,parlant pel micròfon a l'improvisat estudi de Catalunya Ràdio. ¡Hi ha tant per estudiar en l'obra deTàpies! Sempre ens quedarà el dubte de la seva gestualitat pictòrica sobre la inquietant textura reciclada de les seves obres enormes o petites.

Notícies relacionades

L’Hospitalet planeja crear una empresa pública per a les polítiques de vivenda

La xarxa de refugis climàtics de BCN augmenta fins als 410

Va ser, sens dubte, un home generós. Ens va donar el que tenia i ahir els assistents al seu funeral laic se'l van endur a casa en forma de samarreta. M'enorgulleix aquesta ciutat que sap agrair allò que els artistes han fet per ella. Sobre una taula allargada els assistents escrivien sentides frases acomiadant-se del pintor nacional. ITàpies,que ja estava al cel embolicat amb els filferros del sostre de la seva fundació, devia agrair des de l'altre món el triomf pòstum del pintor de l'esperit.

Aquests dos dies de portes obertes a la fundació que porta el seu nom han estat un bonic motiu per admetre que davant d'un quadro fosc sorgeix el fulgor de les multituds.Antoni Tàpiestambé va portar les seves pintures aquí perquè les expliquéssim i ja no podem continuar creient que el millor quadro és la finestra. Al sortir al fragor del carrer d'Aragó una senyora pelada de fred em pregunta una altra vegada: «El cadàver de l'artista, ¿és allà dins?». I jo li dic que probablement Tàpiessempre estarà viu fent que els murs acullin les seves paraules.