Una nova normativa i planimetria arqueològica

La Barcelona romana era molt més que la ciutat tancada dintre de les muralles, tan potents, que avui en dia podem admirar a Ciutat Vella. Tenia també el seu territori, sobre el qual tenia la jurisdicció i que li garantia que es pogués abastir dels productes de primera necessitat. Els voltants de Barcino eren plans i fèrtils, un indret propici per a l'assentament de vil·les que poguessin portar a terme una profitosa explotació agropequària. Tots els barris que en l'actualitat creua la Meridiana tenien les condicions òptimes: no lluny del curs del Besòs (el Baetulo de l'antiguitat) i a prop del traçat de l'aqüeducte que portava l'aigua potable des de Montcada fins al nucli urbà, entrant per l'actual plaça Nova.

Hi ha notícies antigues relacionades amb troballes en aquests barris quan encara eren, al segle XIX, zones de conreu; i també al segle XX es varen anar produint troballes aïllades. Mai, però, s'havia poguttocari excavar un d'aquests assentaments rurals d'època romana. És el que ha passat a la Sagrera, on s'ha trobat una de tantes vil·les romanes de les que es coneixen per tot Catalunya, però que, ara com ara, éslavil·la del Pla de Barcelona.

Ha estat una agradable sorpresa la reacció de la societat civil i també dels veïns del barri que han reclamat que consideren també els romans com a bons veins amb el quals conviure, en un exercici ampli i lloable de la memòria històrica, que, afortunadament, no ha de ser només recent i contemporània, sinó que ha de mirar molts segles enrere si volem comptar amb una identitat integral.

Rigor i bona direcció

Pero, ¿què ha passat? El seguiment de les obres de l'AVE i les excavacions han començat simultàniament i únicament ha quedat marge per documentar i, en tot cas, extreure'n algun element destacable. Els treballs arqueològics s'han ampliat i, sortosament, han estat rigorosos i alhora ben dirigits per bons professionals sota la tutela de l'Institut de Cultura de Barcelona i del Museu d'Història de Barcelona, que són els organismes de l'Ajuntament que s'encarreguen de les tasques d'excavació i investigació històriques. Però tots són presoners de la normativa que, encara que no sigui empresa fàcil, caldria modificar per tal que les excavacions es portessin a terme abans que el projecte estigués dat i beneït i donar opció a, una vegada arribat el cas, poder-lo adaptar a les sorpreses que puguin sortir d'un subsòl que conté un patrimoni ocult que també s'ha de respectar i, si cal, integrar. D'aquesta manera es podria minimitzar el fet de trobar-nos davant uns fets consumats en què tot està dat i maleït.

Notícies relacionades

L'AVE destapa a la Sagrera 5.800 anys d'història

L'arqueologia preventiva ajuda a conservar els jaciments

Ara el cas de la Sagrera ha despertat un interès i una reacció enormes. Segons la meva manera de veure, això te molt de positiu i cal aprofitar el moment per tal que les futures (i molt properes) intervencions en el traçat de l'AVE es puguin fer amb més flexibilitat i capacitat d'actuació.

Però no hem de mirar tan sols el barri de la Sagrera i l'AVE. Pensem en les moltíssimes intervencions arqueològiques que es varen fer arran de les obres per a la Barcelona del 1992 i també les del 2004. ¿Què se'n sap? Hi ha voluminoses memòries més o menys intel·ligibles, però gairebé res ha trascendit a la societat, i jo diria que ni tan sols a la comunitat científica. Cal també que posem aquí fil a l'agulla per tal de donar difusió a tantes actuacions de l'arqueologia preventiva d'aleshores per conèxier millor la nostra ciutat i planificar-ne millor el futur. Un bon instrument per aconseguir-ho seria disposar d'una planimetria arqueològica com la que ja té la ciutat de Tarragona. A Barcelona s'ha començat a parlar del tema, però el projecte encara no està tancat. Tant de bo el puguem tirar endavant aviat; d'aquesta manera la planificació urbanística aniria més sobre segur quan ha d'actuar en un terreny concret.