L'AVE destapa a la Sagrera 5.800 anys d'història

Tots aquests segles, els romans no han estat sols. Ni abans de l'imperi ni després. I els barcelonins contemporanis, evidentment, tampoc, encara que fins ara de tot això en sabien ben poca cosa. L'obra més gran, per la superfície ocupada, que es realitza en aquest moment a la capital catalana, ni més ni menys que un corredor de quatre quilòmetres de llarg i 300 metres d'ample, és a dir el traçat de l'alta velocitat La Sagrera-Sant Andreu-Trinitat que inclou la macroestació de l'AVE, ha posat al descobert 16 jaciments arqueològics. Aquí s'han trobat fins avui, i els experts avisen que n'hi haurà més, restes de 59 persones i de construccions diverses corresponents a un període històric de com a mínim 5.800 anys. Són els que van des del neolític antic fins al segle XIX, passant per les èpoques ibera, romana i medieval.

Els arqueòlegs del Museu d'Història de Barcelona (Muhba) dirigeixen aquí des del 2008 diverses empreses especialitzades en patrimoni contractades pel responsable de les obres de l'AVE, el gestor d'infraestructures Adif. L'última troballa ha estat la gran vil·la romana del pont del Treball Digne, descoberta al juliol i que va revelar aquest diari el 2 de setembre. Els treballs segueixen allà i en quatre punts més.

TRENCACLOSQUES / El balanç del conjunt, no obstant, ja és voluminós i permet avançar molt en la reconstrucció del passat de Barcelona, com qui completa un trencaclosques, segons explica de forma gràfica el tècnic del servei d'Arqueologia del Muhba Josep Pujades. El valor d'aquests descobriments no radica en el caràcter excepcional d'algun element, cap es conservain situ i les obres de túnels i vials han continuat fins ara una vegada documentades i traslladades al Muhba les peces singulars, sinó en la llum que projectaran en conjunt sobre les diferents èpoques.

Les troballes van començar a la Torre del Fang (Mallorca-Esproncede), l'edifici d'origen medieval catalogat i conservat gràcies a una complexa operació d'enginyeria, ja que just per sota, i a molt poca profunditat, passa el tram inicial entre pantalles del túnel de l'AVE cap a Sants. Aquí s'ha descobert, com ja va informar aquest diari al desembre, una necròpolis medieval del segle XI amb les restes de tres persones situades en tombes separades. Els arqueòlegs tornaran a la torre per seguir excavant el subsòl encara verge i també les parets.

En aquest recorregut cap al nord i a través del temps, entre els ponts de Bac de Roda i del Treball Digne, s'han documentat sis espais amb estructures d'un edifici, un pont i un mur del segle XIX, una altra paret de contenció del XVIII, rases on plantaven les vinyes els romans, sitges, fons de cabanyes i una cisterna amb banyes de cèrvids dels ibers del segle III abans de Crist i restes humanes en una sitja prehistòrica de l'època neolítica encara per datar amb més precisió. La troballa de fragments de ceràmica és el que permet fixar inicialment amb claredat l'antiguitat de cada jaciment, explica Pujades.

FOSSES DE SOLDATS / Allà on comença la rambla de Prim, al costat del Triangle Ferroviari (zona entre vies amb cotxeres d'autobús i tallers de metro), el descobriment ha estat espectacular: 12 fosses comunes amb restes de 30 homes joves, d'entre 20 i 30 anys. Set ja han estat excavades i encara en falten cinc. Les restes són de mitjans del segle XVII i principis del XVIII. Podrien ser víctimes de les guerres dels Segadors o de Successió, però Pujades no ho pot assegurar encara. La troballa va tenir lloc la primavera passada.

Notícies relacionades

Una nova normativa i planimetria arqueològica

L'arqueologia preventiva ajuda a conservar els jaciments

A la zona de Can Portabella (Pare Manyanet) han aparegut trams de l'antiga sèquia medieval del Rec Comtal al costat de restes de fàbriques. Davant del Triangle Ferroviari però al costat muntanya del corredor s'ha descobert un assentament del neolític antic i mitjà amb un element destacat: un enterrament infantil.

Tocant al pont de Sant Adrià i les obres de la nova estació de Sant Andreu Comtal, ha aflorat un altre enterrament neolític, en aquest cas datat entre els anys 3800 i 2300 abans de Crist. A l'extrem nord del corredor s'han trobat restes de l'aqüeducte romà i d'un molí posterior, així com vestigis prehistòrics per analitzar.