L'arqueologia preventiva ajuda a conservar els jaciments

Les grans obres d'infraestructura com les de la línia d'alta velocitat en el seu recorregut per la Sagrera i Sant Andreu a la capital catalana tenen dues cares oposades per als arqueòlegs. Per una part, la construcció de grans murs permet assegurar el terreny quan els jaciments històrics estan a gran profunditat en la terra, cosa que permet als experts i als seus auxiliars treballar amb seguretat i sense risc de corriments de terres. Però per un altre, la mateixa execució d'aquestes grans pantalles inicials així com la d'altres estructures de formigó pot arrasar tot el que troba en el seu recorregut subterrani.

El tècnic del servei d'Arqueologia del Museu d'Història de Barcelona Josep Pujades explica que en qualsevol cas en el gran corredor ferroviari ara en obres, els tècnics estan sempre presents en tots els moviment de terres. S'actua d'acord a un pla d'arqueologia preventiva de forma que si una excavadora frega una zona amb pedres, el soroll de la pala metàl·lica és molt característic, la maquinària pesant s'atura immediatament. Es canvien les eines de l'excavació i es treu amb cura una primera capa de terra.

Llavors es comença a avaluar la magnitud de la troballa i a partir d'aquell moment «és l'arqueòleg qui mana a l'obra», explica gràficament Pujadas. L'objectiu és preservar la integritat del que hi pugui haver amagat en el subsòl fins que s'iniciïn treballs manuals que vagin desvelant les possibles estructures.

D'aquesta manera es va actuar, explica, a partir del 7 de juliol passat, «dia de Sant Fermí que sempre recordaré», confessa, perquè va ser en aquella jornada quan va tenir la primera trucada de l'arqueòleg destacat en el lloc notificant-li el descobriment de les primeres pedres i murs de la que poc després seria l'extensa, encara que poc conservada, vil·la romana del pont del Treball Digne.

CENTRE DE LA ZONA FRANCA / En tot el corredor la Sagrera-Trinitat no s'ha conservat, no obstant, in situ cap dels 16 jaciments de totes les èpoques trobats els últims tres anys. Tenien valor documental però no patrimonial, segons la rotunda definició utilitzada en el cas de la vil·la romana. Tots els seus elements d'interès, incloses les restes humanes descobertes en les 59 tombes obertes fins ara, han estat traslladats a les instal·lacions del museu a la Zona Franca.

En dos edificis amb més de 8.000 metres quadrats s'emmagatzemen les restes. Hi van tècnics d'empreses especialitzades per fer proves que permetin documentar el més exactament possible la troballa. Amb intervenció del personal del laboratori de restauració es decideix el destí de les peces i si van a la col·lecció del museu.

Notícies relacionades

Una nova normativa i planimetria arqueològica

L'AVE destapa a la Sagrera 5.800 anys d'història

TRASLLAT / A les instal·lacions s'ha portat per parts el mosaic de la vil·la romana de la Sagrera. Montserrat Pugés, responsable de restauració, començarà ara amb altres tècnics la neteja i estudi del conjunt de tessel·les (peces cúbiques) que formen el mosaic policromat.

Amb anterioritat s'havien portat fins allà fragments de ceràmica i metall així com una gerra. Aviat s'arrencaran igualment de la vila petits fragments de pintures descoberts en el sòcol. En uns mesos, quan l'enderrocament del pont del Treball Digne sota el talús del qual continua el mosaic ho permeti, està previst que segueixi l'excavació en aquella zona.