Els satèl·lits de Copernicus revelen que els incendis deixen emissions rècord i converteixen aquest estiu en el més contaminant del segle a Europa

La web de Copernicus, que cada dia puja una imatge il·lustrativa feta pels seus satèl·lits, en va triar aquest 21 d’agost una del nord-oest d’Espanya cremant: impressionants columnes de fum, repartides en diversos punts, vistes des de l’espai. Una espectacular imatge aèria que és també la que obre aquest article.

La interpretació que fan a Copernicus de les dades obtingudes per aquests satèl·lits serveix, per exemple, per saber que des de començament d’any i fins divendres a Espanya s’han cremat 403.701 hectàrees, la majoria de les quals en aquests últims dies. Una xifra que augmentarà, ja que encara hi ha focs actius, i que converteix aquest 2025 en el pitjor en tres dècades.

Segons les dades del Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS, per la seva sigla en anglès), un dels components dels serveis de gestió d’emergències del programa Copernicus, Castella i Lleó és l’autonomia més perjudicada, amb 151.135 hectàrees cremades, 96.870 d’aquestes a Lleó (la província més afectada a tot el país) i 30.644 a Zamora. Galícia és la segona comunitat més danyada pels grans incendis el 2025, amb un total de 105.547 hectàrees arrasades, amb especial incidència a la província d’Ourense, que concentra 96.779 hectàrees. En aquesta comunitat hi ha el fins ara pitjor incendi de la història d’Espanya; el de Larouco, amb 40.879 hectàrees arrasades. En tercer lloc hi ha Extremadura, amb 47.075 hectàrees, sobretot a la província de Càceres, que ja suma 34.778 hectàrees en bona part per l’incendi de Jarilla.

Aquests focs estan arrasant una quantitat ingent de terreny i causant importants danys personals (quatre persones han mort) i materials (en el sector de l’agricultura, s’estima que les pèrdues superen els 600 milions d’euros) fins al punt que aquest dimarts que ve, en Consell de Ministres, el Govern declararà zona catastròfica els municipis afectats. Són conseqüències visibles i immediates, però n’hi ha una altra que des de Copernicus consideren extremadament preocupant: la de la contaminació que els focs estan provocant. Els incendis a la península Ibèrica estan deixant emissions rècord i han convertit aquest estiu en el més contaminant del segle a Europa.

Així ho ha explicat a EL PERIÓDICO Mark Parrington, científic sènior del Servei de Monitoratge Atmosfèric de Copernicus i membre del Departament de Recerca del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini, que ha tret les primeres conclusions del que els satèl·lits recullen. «Aquests incendis són molt perillosos per a les poblacions per la capacitat destructiva del foc. Però també pel fum i les emissions de carboni que aquests focs comporten», remarca Parrington.

Rècord d’emissions

Les dades publicades per Copernicus revelen que el 29 de juliol, abans que comencés aquesta última onada d’incendis, ja s’havien generat unes emissions d’1,50 megatones de CO₂ al nostre país. Però els focs de l’agost ho han disparat tot: a mitjans de mes, des del Sistema Mundial d’Assimilació d’Incendis (GFAS) van publicar que s’havien arribat a les 5,5 megatones a la península Ibèrica. I des de Copernicus van advertir a aquest diari que els següents mesuraments nacionals i continentals serien molt més alts.

En efecte: les últimes dades publicades per l’EFFIS (Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals) revelen que a Espanya ja s’han superat les 13 megatones fins avui, registrant un total acumulat des de començament d’any de 17 megatones. A tot Europa s’han depassat les 20 megatones (20,49) en el mateix període, amb un acumulat de 36,65 megatones.

La xifra espanyola, les citades 13 megatones, suposa multiplicar per sis els màxims anteriors, del 2022.

Això converteix aquest estiu en el més contaminant d’Europa des de principis de segle. Tot i que és cert que altres incendis al sud del continent, com els registrats a Sèrbia, Montenegro, Albània, Itàlia, França o Grècia, han contribuït a assolir aquesta marca infausta, han sigut els d’Espanya, els més virulents d’aquests mesos, els que han disparat les xifres.

El mateix Mark Parrington està sorprès: «Fa 20 anys que treballo en aquest sector i 12 amb aquest equip. I aquest any ha sigut molt especial per al nostre continent en matèria d’incendis i emissions. És cert que altres estius s’han declarat focs molt greus, com el megaincendi de Grècia el 2024. Però en aquella ocasió no vam monitorar tant fum com aquesta vegada. I de tot Europa, ara mateix, la península Ibèrica és la més contaminada. Aquest estiu s’han registrat més emissions que en alguns anys sencers», adverteix el científic de Copernicus.

Els problemes que deixa el fum no marxen quan s’extingeix l’incendi. Es queden en forma de contaminació ambiental. I, tot i que no es percebin, continuen sent perjudicials per als éssers humans i els animals pels compostos que deixa i es queden a l’aire. Són les denominades partícules fines. Es tracta d’una espècie de sediment material que és transportat per l’aire; partícules que són, com el seu propi nom indica, més petites que les partícules gruixudes. Tenen un diàmetre aerodinàmic inferior o igual a 2,5 μm (PM2,5). I són les que comporten més risc per a la salut. Es deu al fet que poden arribar a zones més profundes dels pulmons i fins i tot entrar al corrent sanguini.

Amb les dades obtingudes a Copernicus, Parrington adverteix que «es pot veure que a la regió de la península Ibèrica hi ha una alta concentració. Afecta la salut pulmonar, òbviament, però hi ha estudis científics que apunten a més efectes. Un dels últims treballs assenyala que aquestes emissions poden arribar a influir negativament en la salut mental», assevera.

Notícies relacionades

La fiscalia investiga «l’absència de plans de prevenció» d’incendis després de «la situació desastrosa» d’aquest estiu

Catalunya detecta un augment d’homes víctimes de matrimonis forçats

L’expert de Copernicus adverteix que les conseqüències d’aquest fum tampoc es queden a la zona on s’ha declarat el foc: «La intensitat i la quantitat de fum és enorme i viatja lluny. Altres anys hem vist com el fum dels incendis del Canadà travessava l’Atlàntic i arribava fins a Europa».

¿Quant de temps estarà el fum? «Depèn de les partícules fines. Si no hi ha una font de fum, desapareixeran al cap d’uns dies, relativament ràpid. Però, si el fum viatja més lluny, és perquè hi ha contaminants de l’aire que duren més a l’atmosfera», explica el científic. És el cas que ens concerneix. Les fonts del fum s’han mantingut en el temps, a diferents focus, de manera que s’estima que les seves conseqüències nocives es mantindran més temps del que s’esperava.