Blat i ordi en una llotja del mar

És d'aquells edificis molt presents a la ciutat, per la seva mida considerable i pel fet d'estar ubicat en un lloc de pas molt freqüentat, però on no acostumem a entrar mai, perquè no tenim res a fer-hi, o perquè no ens ho permeten o senzillament perquè impressiona tant que ni ens atrevim a pujar els cinc esglaons que hi ha entre les columnes per tafanejar una mica en les seves entranyes senyorials. Així que crida l'atenció aquella imatge inusual davant de les grans portes obertes de la Casa Llotja de Mar al Pla de Palau: homes amb americana i corbata i una targeteta penjada al coll i parlant entre ells o per telèfon. És gent que té a veure amb cereals.

L'últim dimarts del mes de maig és, cada any, un dia especial en aquest edifici, que en la seva forma actual va ser inaugurat pel reiCarles IVl'any 1802 però que ja va ser construït en temps medievals, dels quals sobreviu encara el magnífic Saló de Contractacions, que té 14 metres d'alçada, quatre pilars, sis arcs i centenars de bigues de fusta a la vista. Cada dimarts s'hi celebra la Llotja de Cereals, un dels principals mercats a Europa d'aquesta matèria primera, el lloc on se'n fixen els preus, que últimament estan més pels núvols que mai. Però aquest dimarts és especial, ja que es dedica als cereals del Mediterrani. És un dia en què es fan més contactes que negocis, en què es rep el president de la Generalitat, en què se serveix un còctel al pati i en què vénen molts comerciants de l'estranger, sobretot de França.

Assegut en un dels bancs de pedra dels laterals del saló, em trobo amb un senyor anglès,Julian Godfrey, d'un venedor de grans, Abbey Grain, que acostuma a exportar molt a Espanya, «el país importador més extens de grans», segons el foraster, que diu que aquest dia hi van tants estrangers perquè és un bon moment per veure en poques hores gairebé tots els possibles compradors i «així no hem de viatjar per mig Espanya per visitar-los». Però, diu, aquest any aquests espanyols estan molt quiets, massa. «Normalment, per aquestes èpoques, ja haurien comprat fins al 70 per cent de les seves necessitats, però ara s'ho van mirant setmana per setmana, esperant que baixin els preus».

El blat de moro més car

Notícies relacionades

Aigües de Barcelona i l’AMB xoquen per una concessió de 800 milions

Antifrau investiga TMB per haver exposat dades confidencials

Aquests preus. Els consumidors també acabarem notant l'explosió de preus que s'ha produït en els últims mesos en un producte de la indústria agroalimentària que serveix sobretot per alimentar les bèsties. El blat de moro es ven al preu més car de la seva història, 265 euros per tona. També altres productes s'acosten o fins i tot superen els elevadíssims preus de la crisi del 2008: el blat panificable està a 260 euros (100 més que fa tan sols un any), el sorgo a 238, l'ordi a 228 i la soja a 307. Després també hi ha els llegums: les llenties de la Manxa de 7-9 mil·límetres es venen per 1.250 euros la tona, els cigrons de Mèxic per 1.100 i les mongetes nacionals per 1.450. I, finalment, la fruita seca, amb les ametlles entre 3.800 i 6.200 euros, les avellanes a 4.900 i els pinyons, sempre els més cobejats i exquisits, a 24.500.

«Això s'ha convertit en un mercat especulatiu, i més després de l'arribada del biodièsel, que s'hauria de prohibir», es queixa un comerciant català que, com tants altres, no vol aparèixer amb el seu nom al diari; el seu món és molt petit. Ara estan a l'espera de notícies de les collites de Rússia i Ucraïna, que influiran en el preu. La matèria primera, diuen, és molt sensible a qualsevol rumor. O notícies falses, com les de l'origen andalús de cogombres contaminats. Però de cogombres no en parlen a la Llotja de Cereals.