LES 12 RUTES DE 'DRAKCELONA'
La ciutat dels dracs
Un llibre invita a conèixer els 500 dracs que adornen façanes, balcons, cimboris, parcs i fanals de Barcelona seguint 12 rutes. És 'Drakcelona', de Josep Martínez.
DRACS 3 A dalt, d’esquerra a dreta: portalada de la finca Güell, a Pedralbes, 15; drac del Palau Baró de Quadras, a la Diagonal, 373, i reixa de Can Balaciart, a Pi i Margall, 55. A l’esquerra, un altre drac del Palau Baró de Quadras. /
«Molts anys abans que hordes de turistes, botigues de disseny i restaurants de cuina molecular colonitzessin temporalment els seus carrers, Drakcelona ja era bressol i llar de dracs». D'aquesta manera comença Carlos Ruiz Zafón el pròleg deDrakcelona, el llibre amb què Josep Martínez invita a descobrir els 500 dracs que adornen façanes, portes, parcs, fanals, balcons i cimboris de Barcelona seguint 12 rutes. Alguns són tan famosos com el que custodia l'entrada del parc Güell o el drac dels paraigües del pla de la Boqueria. Alguns altres estan tan amagats que sorprendran els barcelonins més militants.
L'ull expert del fotògraf Josep Martínez els va començar a rastrejar fa cinc anys. Primer sense cap projecte definit. «M'havia instal·lat a Barcelona feia poc i buscava un element identitari de la ciutat que no fos la Sagrada Família o el monument a Colom», explica. La nova icona hi era des de sempre. Des dels temps deDracópolis Barcino, que diria Ruiz Zafón. Però encara no ho havia descobert ningú.
Martínez els va començar a buscar, a retratar, a inventariar, a documentar. El projecte va anar prenent cos. Primer en forma d'exposició. Després amb un llibre d'autoedició artesana del qual va vendre 50 exemplars. Quan el bestiari digital va arribar al mig miler de criatures d'unes quantes varietats, va situar els seus emplaçaments sobre un mapa de la ciutat i en van sortir 12 rutes diferents que inviten tant barcelonins com turistes a fer una passejada
Notícies relacionades-una dotzena de passejades- per descobrir-los.
Amb ales o sense ales, malèvols o benèfics, la majoria d'aquests animals mitològics -de pedra, de forja, de guix, pintats- són d'època medieval o modernista. El mapa de rutes n'és la prova. Ciutat Vella i l'Eixample concentren la densitat més alta d'aquestes bèsties fantàstiques. La resta estan escampats per territoris fronterers de Sants, Gràcia i Sarrià. El més modern també és el més gran: 30 metres de llarg i 150 tones d'una ferocitat que no enganya ni els nens, que fins fa poc van poder lliscar pel seu llom al parc de l'Espanya Industrial. N'hi ha d'amenaçants, com l'autòcton drac de Sant Jordi, «menys freqüent del que es podria pensar, solament n'he trobat una vintena», revela Martínez. Però també de pacífics i de protectors, aquesta mena de drac guardià de la llar -això explica la seva presència als accessos de reixes, portes i façanes- tan utilitzat en el passat i que ha quedat oblidat per la nova arquitectura. ¿Deu ser que ja no necessitem protecció?
- Conducció Per aquest motiu hauràs de portar piles al cotxe a partir de l'any que ve
- Consells pràctics Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones
- Política local Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- L'ADMIRACIÓ DEL FUTBOL MUNDIAL Ecos de l'Inter-Barcelona: "La millor semifinal de la història de la Champions; ningú volia que s'acabés"