La pena de llençar vídeos a la brossa

Hi ha pel·lícules que no han sortir mai en format de DVD, potser perquè no és gaire rendible reeditar absolutament tot el cine que s'ha fet al llarg de les últimes dècades. I no són sempre les més antigues les que no tenen còpia en DVD.Aurora Deparesm'ensenyaClerks, del 1994. En una cinta de vídeo, una d'aquestes caixes de VHS de les quals encara en guardem unes quantes a casa i que ocupen el doble o triple d'espai del suport d'un DVD. Per això,Auroranecessita fer neteja. Té emmagatzemades milers i milers de cintes de VHS que poca gent ja lloga, i totes ocupen l'espai que ella necessita per als DVD i els BlueRay. Però li sap moltíssim greu llençar tots aquests vídeos com si res. Treu de la prestatgeria una còpia deMogambo, amb Ava Gardner i Clark Gable a la caràtula. O les dents afilades deTiburón. Però també més recents, comTigre y dragóniMoulin Rouge, encara de l'època de VHS, quan el DVD ja s'insinuava però sense que ningú sabés encara si seria un èxit; hi havia, en l'amenaçador record, els fracassos sonats de suports com el V2000, Betamax i ellaser disk.

Monumental col·lecció

Notícies relacionades

Un ferit per arma blanca i un menor detingut en nous enfrontaments per un local ocupat a Sabadell

Deu afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco de Badalona

3 Però el DVD, finalment, va desplaçar completament el VHS, també a les prestatgeries de Video Instan, el videoclub que dirigeixAurora des que els seus pares es van jubilar. Tot i així, darrere de cada dues còpies d'un títol en DVD en guarda una en VHS. Per si de cas. La resta de còpies de vídeo li sobren i les ven per un o dos euros. Però ni així aconsegueix desfer-se de la monumental col·lecció, segurament la més gran de tot Espanya. Per això ha iniciat una modesta campanya per donar-les: «Ens fa molta pena llençar literalment a les escombraries tots aquests vídeos i hem pensat que potser en centres cívics, hospitals, residències o escoles encara tenen VHS, i així podríem fer una donació i les nostres pel·lícules que han omplert les prestatgeries tants anys, li serien útils a algú. Si algú sap d'algun lloc li estarem molt agraïts!», és la petició literal.

Algunes d'aquestes cintes han estat 30 anys a les prestatgeries de Video Instan, des queJenaro DeparesiAurora Martínezel van obrir primer un any al carrer del Comerç i des del 1981 al seu emplaçament actual, al carrer d'Enric Granados. Va ser el primer videoclub de tot Espanya, muntat després que sortissin a la venda els primers reproductors de VHS, amb els quals s'acostumaven a regalar vuit pel·lícules. Però un cop vistes aquestes vuit, la gent a penes va poder trobar nous títols. Els pares d'Aurora, que ja llogaven a escala modesta pel·lícules de 8 mil·límetres, van anar a Londres i París per aprendre com funcionava un videoclub i des d'aleshores van aconseguir muntar la col·lecció més completa de tot Espanya. Ho tenen tot, absolutament tot, i directors de cine o canals de TV hi van per trobar cintes que no troben enlloc més. A l'arxiu ja tenen catalogats 15.000 títols. Un arxiu del qualAurora no vol desvelar la ubicació. És massa valuós; un museu.