Diversió amb contrasenya

«Vinc a relaxar-me amb la viuda».La frase es deixa anar en veu baixa, després de trucar a la porta

-amb persianes abaixades-, de l'al·lucinant spa Bali Spirit, en ple Eixample. Són les deu de la nit i la locució suposa l'única manera d'entrar-hi. És la contrasenya del dia. A dins, en semifoscor, el client és conduït a una de les sales, on una massatgista proporciona el tractament escollit i reequilibra les energies, en un ambient molt zen, per assegurar que la resta de la vetllada serà un èxit. No cal dir que la majoria d'usuaris són parelles. L'un sorprèn l'altre i la cara atònita d'aquest no té preu. Però en realitat Urban Secrets ven aquest paquet, una hora de massatge balinès i sopar clandestí, a 100 euros. L'àpat se serveix en el que sembla una tintoreria, però oculta darrere el restaurant Don't Tell, que diàriament segueix sorprenent la majoria dels seus comensals.

El concepte de restaurants clandestins (no pel que fa a il·legalitat, sinó a la seva ubicació oculta o restringida) fa mesos que està de moda a Barcelona (com va publicar EL PERIÓDICO l'11 d'abril passat). La novetat és que els instigadors d'alguns d'ells han obert la idea cap a les activitats clandestines per revolucionar el concepte de l'oci urbà, barrejat amb sorpreses i una bona dosi d'emoció. Són«experiències exclusives, solament per a membres; escasses, perquè a penes es repeteixen; i úniques, perquè les donem nosaltres», explica Christian Rodríguez, director del grup.

Que ningú s'alarmi. Ser membre no és qüestió d'elitisme, sinó només d'haver sopat alguna vegada a la sevatintoreriao haver participat en una ruta cultural secreta de Barcelona, amb inscripció prèvia a la seva web.

Per internet

Sent membre (sense cap mena de quota) i un cop superat el debut, la web (urbansecrets.net) informa de les activitats, dues o tres per setmana, que munta l'empresa. Per aconseguir plaça convé afanyar-se. I l'èxit dels muntatges fa la resta, ja que qui els prova obté invitacions que permeten un primer accés a debutants. La cadena fa augmentar la quota de registrats, que ja són uns pocs milers. Com més actiu és un participant, més nivell (fins al Gold) obté i més bons preus aconsegueix per a les cites més inimaginables.

Les diverses activitats són independents i es poden completar amb sopar, però aquest diari va tenir ocasió de treure el nas per diverses d'elles en una agitada nit de dimecres.

En aquesta ocasió, en un passatge de l'Eixample un s'ha d'acostar a una noia amb paraigua i deixar-li anar«M'he deixat el vi al cotxe». En qüestió de segons, el participant és conduït a un bellíssim taller de mobles antics, Estudio Restauración, tènuement il·luminat, on diversos inscrits paladegen vins de primera i una sommelier dispara consells enològics. En molts casos, ni tan sols és necessari llogar els espais: el propietari els cedeix per unes hores a canvi també de donar-se a conèixer entre un públic inquiet i interessat en activitats especials.

Tercera parada.«Busco música i espelmes»és la clau que s'ha de dir a la noia amb barret asseguda en un banc per entrar aquella nit a Azul Tierra, una enorme i fascinant botiga d'interiorisme, on un grup toca jazz i el públic (en aquest cas unes 40 persones de mitjana edat) disfruta amb una copa de xampany a la mà. La sensació d'«exclusivitat»és el que genera addicció, explica una participant assídua. I resulta excitant saber que mai es repetirà. L'organització canvia llocs setmanalment i s'assegura que ningú repeteixi punt de trobada.

Encara hi ha més coses. A la Diagonal, com per art de màgia i davant les paraules«Gonzalo m'espera», un porter aixeca la persiana i et condueix a la planta superior de Gonzalo Comella en un ascensor. Allà s'ofereix una nit de vendes úniques, amb la presentació de dues col·leccions, descomptes especials i una barra on prendre una copa. Tot amb calma, amb sigil, amb la sensació de ser un elegit.

Notícies relacionades

L’Hospitalet planeja crear una empresa pública per a les polítiques de vivenda

La xarxa de refugis climàtics de BCN augmenta fins als 410

En la pràctica, l'accés a cada una de les activitats costa a partir de 18 euros, segons la durada i tipologia.«Vénen grups d'empreses o amics als quals algú vol impressionar, i moltes parelles», relata Christian, que prepara l'obertura d'un tercer restaurant ocult a la zona alta, on també hi haurà club privat i fins i tot zona de negocis.

Aquesta nit, no obstant, el sopar programat és al Souvenirs Chi-tón. Una aparent i cèntrica botiga de folklore local dóna pas, als socis, a un ascensor que condueix a un gran menjador amb set illes de cuina i barra, on la concurrència pot veure en directe les degustacions que capitaneja el xef Iván Rodríguez. Treuen vieires, turbot, colomí i perpetren el sopar (de 38 a 58 euros, més vi) a base de platillos al moment. L'assumpte es remata amb còctels en una altra planta. ¿I si es dóna el cas que algú entra per comprar un imant d'I love BCN?«Li diem que costa 200 euros». I desapareix, és clar.