Entrevista AMB EL periodista i escriptor

Pepe Rodríguez: «Al no poder fugir del Nadal, s'ha de veure d'una altra manera»

«Al no poder fugir del Nadal, sha de veure duna altra manera»_MEDIA_1

«Al no poder fugir del Nadal, sha de veure duna altra manera»_MEDIA_1 / CARLOS MONTAÑÉS

2
Es llegeix en minuts
MARINA MUÑOZ BENITO
BARCELONA

Pepe Rodríguez és doctor en Psicologia per la UB i periodista especialitzat en temes de sectes i religiosos, a més de professor de Periodisme a la UAB. Mitos y tradiciones de la Navidad (Ediciones B) és el seu nou llibre, que analitza aquestes festes en profunditat.

-¿Un llibre crític amb el Nadal?

-És un llibre crític que descobreix moltes coses que la gent no sap, però és amable. El Nadal és una festa que hem de disfrutar o patir tots. Com que no en podem fugir, el llibre ensenya a veure'l d'una altra manera i recuperar antigues tradicions i conèixer el simbolisme de tot.

-¿Jesús no va néixer el 25 de desembre?

-Pràcticament no coneixem res de la vida de Jesús. Quan es va forjar el cristianisme es va decidir celebrar el seu naixement el mateix dia que el solstici d'hivern. El sol comença a fer el dia més llarg, ve l'esperança, la collita a la primavera... Si és cert que els pastors dormien al ras, òbviament a Palestina al desembre ningú pot dormir al ras.

-Segons el seu llibre, els reis no eren tres ni Baltasar era negre...

-Les diferents tradicions fins al segle tercer parlaven de 2, 3, 4, 12 o 62. Al segle III, Orígenes, pare de l'Església, va dir que com que als evangelis es parlava de tres regals, devien ser tres reis. A més, aquestes figures van evolucionar. Baltasar era de pell blanca, però es va començar a dir que era fuscus, de pell més fosca. A partir del segle XVI a totes les pintures Baltasar era negre. L'Església volia simbolitzar les tres races: una raça representaria tots els negres i els indis.

-Tot molt calculat.

-Sí. No hi ha res que sigui simple. Tot el que comprem per penjar a l'arbre té un simbolisme. Ara ho consumim, ho pengem i ja està. Però abans, a les cases, si s'hi posava una ferradura no era per fer bonic, sinó que era un protector contra el mal i també portava sort.

-¿Podem comparar les estrenes amb la paga extra de Nadal?

-Sí. De fet, a l'edat mitjana les demanaven els artistes als seus mecenes, eren una paga extraordinària, un obsequi amb diners en aquestes dates. També es donava l'espòrtula. Els senyors donaven coses de menjar, com ara formatge, i això és el precedent de la cistella de Nadal.

-¿Com sorgeix el sorteig de Nadal?

-Carles III, que va portar el pessebre, també va importar la loteria de Nàpols. La loteria moderna comença el 1811. El primer sorteig extraordinari de Nadal va ser l'any1812, en plena guerra de la independència i amb les arques públiques buides, de manera que la loteria es va utilitzar com a mitjà per finançar l'Estat, com passa ara.

Notícies relacionades

-¿I què passa amb el caganer?

-No només hi és a Catalunya, també en alguns llocs de França. Existeix des de principis del segle XX, però fins fa 15 anys no ha tingut la corrupció iconogràfica que té ara. Abans era un pastor molt discret, ara se'l fa més important i més gran que els personatges del pessebre. Això és perdre la tradició i perdre el nord.