El 'botellon' també s'instal·la en carrers i places de l'Eixample

la barra és un banc de fusta, els gots són de plàstic, el gel s'agafa amb les mans i l'alcohol és més generós que quan el serveix un cambrer. I el millor -només per al que el consumeix, és clar- és el preu, a anys llum de bars i discoteques. A aquest retrat d'una nit de botellon s'hi haurien d'afegir les molèsties a veïns, la brutícia i les borratxeres al carrer que pot deixar al darrere. La novetat ara és la seva expansió per carrers i places de l'Eixample, on no és massiu com als punts més durs del Poblenou, Gràcia i Ciutat Vella, però sí que es diversifica com una teranyina, molt lligada a la proliferació de botigues de queviures on es ven alcohol, com a pas previ a accedir als locals d'oci de la zona.

La llista de punts on és possible topar amb un botellon més o menys voluminós inclou les places d'Urquinaona, Universitat, Letamendi, Espanya, al voltant de la de Catalunya... i també els carrers d'Enric Granados, Aragó amb Balmes i amb Aribau, Rambla de Catalunya, el passatge de la Concepció, l'avinguda de Roma, el parc de Joan Miró i d'altres. En general, el denominador comú és la presència d'oferta d'oci pròxima, que abans atreia els joves sense més ni més. La diferència és que la crisi ha minimitzat els pressupostos i optimitzat l'enginy i la pèrdua de vergonya. I l'oferta de botigues de queviures on poder adquirir alcohol fins a les 23.00 hores (legalment) i de vegades també sota mà fora d'aquest horari, ha facilitat la logística. Tot això, al marge dels llauners, que no tenen una presència tan visible com en altres nuclis d'oci. Els joves beuen per entrar entonats als establiments, on amb prou feines consumeixen per estalviar.

DUES VERSIONS / L'altre ingredient, bancs on instal·lar-se còmodament, també és una nota comuna, malgrat que en el cas de la Rambla de Catalunya amb Consell de Cent, per exemple, també serveixen els esglaons dels comerços, que es troben amb tot el desordre i la brutícia a primera hora del matí. El botellon a l'Eixample és un fenomen de primera hora (a mitjanit), admet el seu regidor, Ramon Nicolau, mentre que en altres districtes és més tardà.

Nicolau sosté que el fenomen es limita al cap de setmana i no arriba a tenir la gravetat d'altres zones. Per fortuna, puntualitza, a l'Eixample els més concorreguts solen ser punts amb pocs residents a prop (a excepció de la Rambla de Catalunya i el passatge de la Concepció, entre altres), encara que el rastre de brutícia i orins sí que és un problema.

I encara que lliguen l'auge de l'activitat a l'estiu i la calor, aquest diari va comptabilitzar 13 grups de més de quatre o cinc persones a banda i banda de la plaça de Letamendi fa tres setmanes. Una altra versió la dibuixa la plaça d'Espanya, on els joves s'apleguen a beure als esglaons abans d'agafar autocars per anar a discoteques situades als afores.

Notícies relacionades

Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025

Aprovat de forma inicial l'Estudi Informatiu per allargar el Trambaix a Sant Feliu de Llobregat

La patronal de l'oci Fecalon adverteix de l'«eclosió del botellon» a Barcelona en els últims mesos, agreujat per l'«aparició de màfies organitzades de venda clandestina d'alcohol». Al marge dels problemes de convivència i del perjudici que suposa al sector nocturn, el col·lectiu lamenta «la mala imatge que dóna de Barcelona».

En algun local nocturn de la zona, com una disco situada al carrer de Tarragona, és el personal de la sala qui en dissuadeix el públic per evitar el botellon en aquella via.