Fundació Arrels organitza sortides per a 'sense sostre'

«amb tota la gent que hi ha dormint al carrer... ¿no es podria habilitar un espai per dormir aquí? ¡Això és molt gran!». La reflexió, lluny de tractar-se d'una tramposa proclama demagògica, és la lògica indiscutible d'un delssense sostreque dimecres passat va participar en una de les excursions estiuenques que organitza per a aquest col·lectiu la Fundació Arrels. El lloc que va despertar aquesta reflexió en l'home és el Refugi 307, un dels recers antiaeris construïts durant la guerra civil, rehabilitat com a museu.

Abans de dos quarts de deu del matí, l'hora de la trobada, la majoria dels membres d'aquesta expedició ja s'esperen a la porta. La Marisol, l'única dona que assisteix a la cita, és de les primeres a arribar, empolainada amb diversos collarets i un gran anell. «Dona, quan surto m'agrada arreglar-me», comenta. Explica que va descobrir l'associació «fa poc», però que participa en totes les activitats que pot. «Vaig anar a Sant Boi, a un museu, i a Montgat, a la platja. I demà anirem a Vallvidrera», relata.

DEL ZOO AL MUSEU AGBAR / I és que, aquest any, les retallades pressupostàries han obligat la Fundació Arrels, una associació que treballa des de fa més de 20 anys per la recuperació integral de les persones en situació d'exclusió social, a renunciar a les vacances que solia organitzar per al col·lectiu. Però la necessitat aguditza l'enginy, i l'entitat ha substituït les vacances per nombroses i variades excursions d'anada i tornada: el Zoo, la Sagrada Família, el museu Agbar, les piscines de Cornellà...

L'objectiu és «impactar les persones amb experiències positives» que els recordin moments agradables de la seva vida i que reforcin la seva empatia», apunta Ramon Noró, portaveu de l'associació, que constata que, per exemple, els participants estan més predisposats a visitar els seus companys hospitalitzats.

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

Dimecres passat va ser el torn de visitar el Refugi 307. En l'expedició, perfils de tot tipus. Des de la Marisol, que s'apunta a un bombardeig –mai més ben dit–, fins al Pedro, que gairebé no arriba fins al refugi, ja que es passa tota la pujada de Nou de la Rambla rondinant per com n'és de llarg i de costerut el passeig.

Una vegada al refugi, això sí, tots es mostren encantats sentint les explicacions de la guia, que els explica amb paciència que Barcelona va ser la primera gran ciutat bombardejada i que va tenir més d'un miler de refugis. A tots els agrada que estiguin per ells i els tractin «com a qualsevol altra persona». Algun fins i tot matisa les explicacions de la guia. I és que tots són homes que han acabat vivint al carrer, però el seu passat és molt variat. El Jaume, un dels visitants del refugi que més sap d'història, explica que treballava aEl correo catalán. Com recorda Noró, qualsevol pot acabar al carrer.