Tamayo: "Fujimori va ordenar esterilitzar milers de dones peruanes"

Amenaçada pel Govern de Fujimori, Giulia Tamayo va haver de refugiar-se a Espanya, on treballa com a responsable d'investigació i polítiques d'Amnistia Internacional. Avui intervé en el debat Dones, drets humans i exclusió de gènere al Perú: les esterilitzacions forçoses, organitzat per la Plataforma Q'atary Perú.

¿Per què la van amenaçar?

Per investigar les pràctiques d'esterilitzacions forçades que es van portar a terme en el segon Govern de Fujimori (1995-2000).

¿Esterilitzacions forçades?

Sí, es va executar un pla de natalitat dirigit als sectors més pobres de la població peruana, principalment dones rurals, camperoles i indígenes.

¿Quantes en van esterilitzar?

Unes 300.000 dones. Algunes van morir i a altres els van quedar seqüeles físiques i psicològiques molt importants. I, per descomptat, no han obtingut justícia ni reparació del mal fins ara.

¿N'hi ha proves?

Les evidències estan en diferents informes, però són oficials i veraces. El programa d'Anticoncepció Quirúrgica Voluntària (AQV) es va aplicar des del Ministeri de Salut.

¿Què va passar amb la denúncia?

Les organitzacions de dones ho van denunciar davant les instàncies defensores dels drets humans, però tant la fiscalia com el Govern s'han pronunciat garantint la impunitat per als responsables.

¿Han arxivat el cas?

Sí. La primera denúncia va ser de 243 dones, i al final han sigut arxivades un total de 2.074 denúncies.

¿A què creu que és degut?

Que les estructures de poder de la dècada dels anys 90 no han sigut desmantellades i hi ha molts involucrats a qui es pretén protegir.

¿Qui són els responsables?

Els programes de salut no eren fets aïllats, sinó que es van organitzar des del Govern. Fins i tot es va imposar una quota als metges. Cada mes s'informava Fujimori dels avanços. Fins i tot algunes infermeres amb molts fills van ser esterilitzades.

¿Per què va actuar així Fujimori?

Es va pensar que les dones indígenes no ho denunciarien i també va creure que ningú les escoltaria.

¿Es va equivocar?

Sí. La Comissió Interamericana de Drets Humans va qualificar aquestes pràctiques com un crim de lesa humanitat.

¿No pot actuar la Cort Penal Internacional en aquest país?

No, perquè la seva creació va ser posterior. Però és un delicte en què no es descarta la justícia interna: no ha prescrit ni ha sigut jutjat ni investigat. L'única cosa que em demano és quant temps més hauran d'esperar les dones.

¿Qui o què va estar al darrere de les esterilitzacions forçoses?

Hi va haver molts interessos econòmics i polítics per al control de la natalitat, tant dels Estats Units com de laboratoris japonesos.

Notícies relacionades

Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona: "Una família necessita 20.000 euros per venir de Buenos Aires a Barcelona"

El Maremàgnum fa 30 anys

¿I ara què faran, vostès?

Exigir justícia per a les dones peruanes els drets de les quals es van vulnerar doblement.