Les targetes sense contacte evitaran cues al metro i al bus de BCN el 2011

El transport públic de la regió de Barcelona és a les portes d’una altra revolució tecnològica. Els actuals bitllets amb banda magnètica tenen data de caducitat. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), el consorci que regula la tarifa integrada i els seus operadors viaris o ferroviaris, ha triat un nou mètode per validar els títols de viatge que funciona per ràdio. Són targetes sense contacte que porten un xip i eviten que s’hagin d’introduir i retirar de les cancel·ladores. Aquesta lectura a distància permetrà passar les barreres del metro o pujar a l’autobús amb molta més rapidesa, i això permetrà evitar les cues de les hores punta. TMB ja ha començat a desenvolupar el sistema per posar-lo en marxa el 2011, una vegada adaptades totes les estacions i també els vehicles.

La incorporació dels nous bitllets a la xarxa metropolitana serà gradual i cada operador la farà segons les seves característiques, amb la qual cosa al principi coexistiran els dos sistemes durant algun temps. Aquest canvi permetrà a més afegir altres funcions al xip, des de la possibilitat de recarregar-lo fins a la seva utilització com a targeta moneder o per fer-lo servir en mitjans de transport no integrats, com per exemple el Bicing.

Al marge d’aquest augment de comoditat a l’hora d’accedir al metro o a l’autobús només acostant el bitllet a menys de 10 centímetres de la pantalla lectora, les targetes sense contacte tindran un desgast molt més petit i per tant podran fer-se servir durant un llarg període de temps.

DE SIS SEGONS A DOS / L’operador que amb gran diferència transporta el nombre més gran de viatgers a Barcelona i el seu entorn, TMB, invertirà 18 milions d’euros fins al 2011 per implantar el canvi, segons explica el seu vicepresident executiu, Dídac Pestaña. Les altres empreses, Renfe, Ferrocarrils de la Generalitat, el tramvia i el conjunt de companyies d’autobusos urbans i interurbans, seguiran el seu propi procés d’adaptació sota la coordinació de l’ATM.

El director d’Informació i Sistemes de TMB, Lluís García, destaca que amb la targeta sense contacte els cinc o sis segons que transcorren ara durant la maniobra d’introduir, imprimir la validació i recollir els bitllets es convertiran en només un o dos. «És un gran estalvi de temps que triplicarà la velocitat d’accés al metro i accelerarà l’entrada a les andanes», afirma. A més, aquestes targetes intel·ligents permetran als operadors establir polítiques tarifàries al detall segons el tipus d’usuari i de servei que hagi de fer servir.

El nou sistema també permetrà augmentar la protecció antifrau i el nombre de punts de venda, de distribució i de recàrrega de títols, simplificarà la integració entre els diferents operadors i permetrà obtenir dades més exactes sobre la demanda. Aquest increment de la informació sobre el conjunt de la xarxa de transport pot redundar, segons els responsables de TMB, en la creació de noves mesures tarifàries o de gestió territorial o temporal de les línies que impulsin la mobilitat metropolitana.

FINS A 6 KB DE CAPACITAT / La tecnologia que acaba d’elegir l’ATM és l’anomenada Mifare (creada el 1994), però en la seva última versió de l’any 2007, la Desfire, que s’encarrega de desenvolupar la multinacional de l’electrònica Philips. El xip d’aquestes targetes pot tenir actualment una capacitat d’emmagatzematge de dos, quatre o fins a sis quilobits (kb). El sistema ja l’ha adoptat la NASA nord-americana per permetre l’accés segur de personal a les seves instal·lacions i és el mateix que s’està provant en el transport públic de Madrid i en altres xarxes de grans con-

Notícies relacionades

El quadre amagat de Lola Anglada

El Liceu Mar transformarà el Port Vell i costarà 50 milions d’euros

urbacions europees.

La implantació d’aquestes targetes forma part, en el cas de TMB, d’un pla tecnològic molt més ampli en el qual s’inclouen 28 programes de millora del servei (xarxes de comunicació tècnica, sistemes de gestió interna, seguretat de la circulació o canals d’informació al client) que es preveu que es vagin implantant fins al 2015. La inversió conjunta serà de 173 milions, segons detalla Dídac Pestaña.