Barcelona impulsa la conservació de les granotes i els gripaus autòctons

Una respectable població de tòtils, un gripau de mida petita, cos rondanxó i pell granulosa, resisteix de manera miraculosa en uns quantes basses privades del barri de la Clota, al districte d'Horta-Guinardó, a Barcelona. Les basses, alimentades amb aigua procedent de les capes freàtiques, s'han fet servir des de fa segles com a safareig, com a reserva d'aigua de reg, com a dutxa, com a improvisada piscina i com a estany per a peixos, però els animals han mostrat sempre una resistència descomunal. Fins i tot quan els vells dipòsits es buiden del tot per procedir a netejar-los, els gripaus se les empesquen per sobreviure a l'espera de temps millors. "Sempre han sigut aquí --assegura el naturalista Sergi García, de l'associació Galanthus--. Des de molt abans que es construïssin les basses".

García coordina per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, en col.laboració amb el zoo i la Universitat de Barcelona (UB), un programa per protegir els amfibis en diversos llocs de la ciutat. L'objectiu és que les tres espècies autòctones del primitiu hàbitat barceloní --la granota comuna, la reineta i el tòtil-- consolidin les seves poblacions als estanys on encara habiten i, al mateix temps, es reintrodueixin en ambients propicis on se suposa que van viure fins fa poc.

PURESA GENÈTICA

Dijous passat, en companyia d'aquest diari, García i membres de la UB i el zoo van visitar algunes basses de la Clota a la recerca de capgrossos que puguin ser criats en captivitat i, al cap d'un parell de mesos, reintroduïts. Amb ajuda d'unes xarxes, els petits gripaus emergien a desenes. Uns van ser traslladats al zoo, on s'ha habilitat uns dipòsits per al seu manteniment. "Al tenir-los ben atesos, sense depredadors, aconseguim un índex de supervivència superior al que s'arriba a la natura", assegura Josep García, tècnic del parc. Guillem Pascual, biòleg de la UB, els vol caracteritzar genèticament. "S'intenta preservar la puresa de les poblacions

--afirma--. Encara que es criïn en altres indrets, l'objectiu és reforçar les poblacions amb exemplars sorgits del mateix lloc".

El treball es va iniciar amb un cens dels ambients on hi podia haver amfibis. En el cas del tòtil, per exemple, els principals nuclis van resultar ser la Clota, el Laberint, les Heures i diversos estanys de Montjuïc (Grec, Tres Pins). Les poblacions de reineta són importants al Laberint i als jardins de Jacint Verdaguer (Montjuïc), mentre que la granota comuna abunda als jardins de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona i el Fossar de la Pedrera (Montjuïc). Poblacions menors també es poden trobar al zoo i al parc de la Ciutadella, a l'antic jardí botànic, al Rec Comtal (Vallbona) i al palau de Pedralbes, entre altres emplaçaments.

Notícies relacionades

Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025

Aprovat de forma inicial l'Estudi Informatiu per allargar el Trambaix a Sant Feliu de Llobregat

Ara per ara, l'ajuntament només s'ha proposat consolidar els amfibis als llocs de cria segura actual o recent. El problema, explica García, és que els animals necessiten un ambient natural que no sempre és el que desitgen els ciutadans. Les basses de la Clota, per exemple, estan plenes d'algues i fulles d'arbres. "Encara que pugui semblar tot el contrari, l'aigua està netíssima", insisteix el naturalista. D'aquesta manera, als llocs escollits per al programa no s'hi faran servir productes quí- mics i la vegetació es retirarà manualment. I es limitarà la presència de carpes, carpins o altres peixos exòtics.

"Si els facilitem la vida, els amfibis s'espavilen i colonitzen els espais adequats", resumeix García. Les granotes travessen els passejos semiurbans de Montjuïc, normalment a la nit, i els gripaus poden escalar tàpies d'un metro d'alt. ¿I que guanyen els homes? "Doncs, per exemple, tenen menys mosquits perquè competeixen per l'aliment i depreden les seves larves", conclou el naturalista. A les basses de la Clota no n'hi havia ni una.