El Turó de la Rovira recordarà la bateria antiaèria del 1937

El punt més alt de Barcelona concentra una suculenta seqüència històrica que comença amb un poblat ibèric, continua amb una masia medieval fortificada i, ja al segle XX, aporta un niu de bateria antiaèria i una sèrie de barraques autoconstruïdes pròpies de la ciutat suburbial. Un projecte museístic en curs explicarà els usos que ha tingut el Turó de la Rovira, on es va col.locar el primerniu antiaeriel 1937 quan Barcelona va tenir la desgràcia de convertir-se en la primera ciutat bombardejada des de l'aire.

El projecte, en què participen el districte d'Horta-Guinardó i el servei d'Urbanisme, a més dels veïns de Can Baró, el du a terme el Museu d'Història de Barcelona (Muhba) mentre s'acaba de definir el futur parc dels Tres Turons, que comprèn zones de la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll. Joan Roca, director del Muhba, situa el projecte en el context "de l'ús de la primera cornisa de la ciutat, on es van produir situacions excepcionals com la defensa antiaèria en la guerra civil i el creixement informal a base de barraques uns quants anys després". "En els dos casos la ciutat deixa de ser marge per convertir-se en centre a causa d'aquesta excepcionalitat", afegeix.

Amb aquest projecte, el museu posa en marxa el Centre de Recerca i Debat dedicat a desenvolupar la història de les ciutats i el seu patrimoni. Així, els historiadors Ramon Arnabat, David Gesalí i David Iñiguez han rebut l'encàrrec d'investigar què va passar al cim del petit turó de 267 metres des d'on es té una visió privilegiada de 360 graus. Al turó sobreviuen les restes de ciment de la bateria antiaèria --netes d'escombraries i de malesa gràcies als veïns i a diversos eficaços camps de treball estiuencs-- on hi havia l'arsenal, les estances dels artillers, el lloc de comandament i l'estructura on s'assentaven els canons. Encara es poden veure les incisions dels ancoratges dels canons. Aquestes construccions es van tornar a fer servir com a vivenda precària a partir de l'any 1948, amb la gran onada d'immigració.

L'ARMAMENT

La bateria va ser instal.lada al turó el juny del 1937 per iniciativa de la tot just creada Defensa Especial contra Aeronaus, organisme responsable de contraatacar els bombardejos dels rebels franquistes ajudats per l'aviació alemanya i italiana i per la seva flota. Tot i que encara s'investiga l'abast que va tenir, se sap que hi va haver entre dos i set canons Vickers de 105 mil.límetres, de tecnologia britànica, fabricats el 1923, amb capacitat per arribar a una distància d'entre 7 i 13 quilòmetres. També s'investiga l'eficàcia real dels contraatacs i es comprova si des del Turó de la Rovira es va arribar a abatre algun avió alemany.

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga uns barracons en un parc de Sarrià

Luis Enrique corre per la seva filla en una Cursa d’El Corte Inglés multitudinària

Carme Miró, responsable d'arqueologia urbana del museu, explica que s'ha decidit deixar en reserva el poblat ibèric (actiu entre el segle III i I aC) per donar prioritat a la bateria. El jaciment va ser excavat i estudiat el 1931 i el 1992. Els pocs objectes trobats (àmfores, fíbules, ceràmica, estris agrícoles) eren en una quarantena de sitges o dipòsits tallats a la roca.

Descartada, doncs, de moment l'arqueologia, i consolidada la planimetria i topografia general, la presentació al públic se centrarà en els altres dos moments històrics. Roca assegura que l'actuació en les restes de les instal.lacions de la bateria (que rebrà una subvenció del Memorial Democràtic) ha de ser mínima, amb elements flexibles i bones indicacions.