Mor Socías Humbert, alcalde de la Barcelona de la transició

Josep Maria Socías Humbert, l'últim alcalde de Barcelona elegit a dit, que es va caracteritzar per la seva imatge aperturista entre el final del franquisme i el començament de la transició, va morir ahir de càncer als 71 anys a l'hospital de la Vall d'Hebron, on estava ingressat des de feia diverses setmanes. La capella ardent del qui va agafar les regnes de la ciutat entre el 1976 i el 1979, després de substituir a l'alcaldia Joaquim Viola Sauret, s'obrirà avui al Saló de Cent de l'ajuntament entre les dotze del migdia i les tres de la tarda. A les 15.30 hores se celebrarà una cerimònia oficial.

Nascut a Barcelona el 24 d'octubre de 1937 i llicenciat en Dret, Socías, que deixa dona i tres fills, va combatre com a Delegat Provincial de la Central Nacional Sindicalista de Barcelona les vagues i protestes a la capital catalana i va començar a desmuntar els sindicats verticals, a la vegada que va ser procurador sindical a les Corts des del 1967 fins al 1976. Durant el franquisme va ser l'home de confiança a Barcelona del llavors ministre de Governació Rodolfo Martín Villa. Ja a la transició, va ser l'encarregat de desmuntar, des de dins, l'aparell polític i administratiu de l'ajuntament franquista, que liderava Joaquim Viola Sauret, alcalde en els últims moments de la dictadura.

I aquest va ser un dels mèrits que va destacar ahir l'alcalde Jordi Hereu, que va definir Socías, que va acabar sent pròxim al PSC, com el "gran arquitecte de la transició democràtica" al consistori. Segons Hereu, els joves dirigents de llavors van tenir en ell "un aliat perfecte" per avançar cap a l'ajuntament democràtic: "Va preparar el terreny per iniciar el procés de transformació d'aquesta ciutat".

ADQUISICIÓ DE TERRENYS I

no només això, ja que l'exalcalde, que el gener de 1979 va ser substituït per Manuel Font, que va ocupar el càrrec en funcions fins a les eleccions que van atorgar l'alcaldia al socialista Narcís Serra, també va destacar per establir unes bases que van donar fruits anys més tard. I és que Socías va adquirir els terrenys on es construirien els equipaments que la ciutat necessitava, com ara places, parcs, centres cívics o pisos socials.

Notícies relacionades

Dos vianants ferits en ser atropellats per un autobús H12 a la Gran Via de Barcelona

BCN demanarà permís judicial per desallotjar tres blocs a Vallcarca

Aquest va ser el punt que ahir va destacar l'arquitecte i president de l'Ateneu Barcelonès, Oriol Bohigas. "Malgrat les dificultats, va aconseguir passar la transició amb bon peu i va preparar l'ajuntament per al canvi definitiu que van executar els dos alcaldes següents. A Serra i a Maragall els va deixar l'ajuntament a punt per a les grans reformes, per a les primeres places", va explicar.

Joan Antoni Solans, que va ser el redactor del Pla General Metropolità, també va subratllar la gran política municipal d'adquisició del sòl, amb 54 hectàrees a la ciutat (la Meridiana, el Castell de l'Oreneta, els terrenys de Renfe del Clot o l'Espanya Industrial) i algunes més a Collserola, en una època difícil, amb la transició política i la primera crisi del petroli. Solans va formar part de l'equip Socías, en què hi havia, a més, Joan de Sagarra a cultura i l'economista Joan Angelet, que va auditar i va reorganitzar tots els serveis municipals. Com a anècdota, Solans explica que "Socías se la va jugar" per organitzar la Diada de Sant Jordi el 1978 al demanar a Martín Villa que no enviés la policia a enterbolir la celebració.