La troballa d'un vaixell medieval revela que es va enfonsar en un port natural d'aigua dolça

Antics documents del segle XIV esmenten una"nau tinclada" arribada al port de Barcelona. Les restes d'un vaixell d'aquest tipus, construït amb la tècnica nòrdica del muntatge, inusual al Mediterrani, van aparèixer de cap per avall, enterrades a la sorra, a uns set metres de la superfície, en un solar a la vora de l'Estació de França on es construïa un pàrquing. La descoberta de l'embarcació --com va avançar el dia 10 EL PERIÓDICO--, considerada excepcional pels experts, va plantejar nombroses incògnites. Segons les primeres hipòtesis i l'anàlisi del llim trobat sota la capa de sorra, hi va haver una llacuna d'aigua dolça al lloc de l'enfonsament.

La línia de la façana marítima de Barcelona ha anat canviant amb els segles i encara se'n desconeix el traçat exacte. Però la troballa ha permès establir un tall cronològic en el terreny des del segle XX fins a l'època romana que, segons Ferran Puig, del Servei d'Arqueologia del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB), obre noves perspectives per al debat històric.

Seqüència arqueològica

En el jaciment, des del segle XX cap enrere, hi ha hagut successivament una estació de Rodalies, un magatzem del port i un tram de la muralla defensiva edificada entre el 1823 i el 1854, època en què es va construir el Portal de Mar. Entre els segles XVI i XVIII hi van sortir a més d'un canal, pous d'aigua dolça. Més enrere, al segle XVI, hi van sortir restes del Baluard de la muralla, construïdes sobre un espigó o dic del segle XV que estava sobre l'aigua.

Barcelona no tenia en aquell temps un port arrecerat per protegir les embarcacions així que, explica Ferran Puig, els barcelonins van construir un espigó portant grans pedres de la pedrera de Montjuïc en barcasses. Però, en pocs anys, l'espigó va actuar com a barrera natural i a causa dels corrents marins s'hi va anar acumulant terra. D'aquí va sorgir una petita i nova península que va donar forma al port de Barcelona i als barris dels pescadors i de la Barceloneta. La llacuna, amb una extensió que encara es desconeix, es devia connectar amb el mar entre els segles XIII i XIV. La línia de mar passaria --s'estima-- per on avui hi ha situats el Govern Civil, el Pla de Palau i el Moll de la Fusta.

Al voltant del vaixell enfonsat hi ha sorra i una mena d'engrut negre o llim, dur com la plastilina al tacte, d'un metre de gruix. Es tracta del llim que, segons geòlegs de la Universitat de Barcelona, conté sediments que demostren que allà hi va haver aigua dolça. Entre el llim hi ha aparegut matèria orgà- nica, com fulles d'arbre, que estan sent sotmeses a datacions de carboni 14."Al principi crèiem que la llacuna era de l'època prehistòrica però ara sabem que data de la medieval, al voltant del segle XIII, pels materials arqueològics trobats",assenyala Puig.

Trasllat complicat

La llacuna creava un petit port natural on devia estar ancorat el vaixell, que ha aparegut amb el buc del revés. No se sap si es va enfonsar a causa d'un temporal o un atac o accidentalment a l'escorar- se la càrrega. Però aquestes incògnites quedaven aparcades ahir davant l'operació inicial de trasllat de les restes de l'embarcació. Un grup de restauradors i arqueòlegs de l'MHC i de les empreses ABAC i Códex i especialistes del Centre d'Arqueologia Subaquàtica ho van tenir difícil per anar retirant els taulons que componen el buc juntament amb les quadernes. Després d'assajar diverses tècniques, es va optar per anar retirant els taulons amb maça i a mà, empenyent entre tots, entre manguerades d'aigua, vital perquè la fusta no

Notícies relacionades

Barcelona sospesa comprar generadors per afrontar apagades

Veïns de Torre Baró exigeixen posar fi als retards del bus a demanda

es desfaci en el termini d'una setmana.

Embolicades i grapades, convenientment etiquetades, les fustes ennegrides per l'òxid, el llim i la brea passaran uns anys en remull. El treball dels arqueòlegs continuarà ja que s'han trobat restes de ceràmica medieval sota el buc. I encara més avall, poden aparèixer restes romanes que completarien una seqüència de dos mil anys d'història urbana.