Entotsolar-se

Dijous passat, la crítica d'artDore Ashtonva pronunciar una conferència al Centre Cultural del Cercle de Lectors a Barcelona. El títol eraL'obra d'art i la seva interpretaciói estava inclosa en el cicle que organitzen el KRTU i Galaxia Gutenberg sota un lema inquietant:El pensament en perill?. No crec que, durant la seva xerrada,Dore Ashtondonés una resposta definitiva a la pregunta, ni tampoc ho pretenia, però sí que va aportar alguns punts de debat.

Ajudant-se d'un bon nombre de cites,Ashtonva fer una defensa de l'assaig com a conjectura. Les obres d'art, venia a dir, provoquen la conversa, un diàleg entre l'espectador i l'artista, però també amb altres espectadors i, sobretot, amb un mateix. L'escriptora també va criticar els crítics que apliquen la cotilla d'una teoria per analitzar l'obra d'art i va dir que abomina aquells textos de setciències i buits de contingut, amb un llenguatge complicat només per ocultar que no hi ha res a dir.

El punt de partida deDore Ashtongairebé sembla una ingenuïtat ja que parla de qüestions elementals, però si les ha de repetir i ens atrauen és perquè potser les estem perdent de vista. L'obra d'art com a diàleg, vet aquí. Perquè això passi, l'assagista sol recórrer a un acte que ella va definir amb una paraula en castellà:ensimismamiento. Aquest"recogimiento en la intimidad de uno mismo, desentendido del mundo exterior", segons el diccionari de la Real Academia, és essencial per relacionar-se amb l'obra d'art. No obstant, avui dia la paraula pot tenir un matís gairebé negatiu, com d'estadi previ a la bogeria.

Notícies relacionades

Un 25% més de viatgers d’aquí a l’any 2030. TMB farà una inversió de 331 milions d’euros en 39 combois per al metro

La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins

Passa una cosa semblant amb l'entotsolar-se català, també molt gràfic, i en francès amb l'adjectiuesseulé. L'alemany té una expressió encara més física,in sich gehen, literalment "anar cap a l'interior d'un mateix". Tot i que la millor traducció seria "repensar-s'ho, tornar sobre si mateix", l'acció inclou un component de dubte, de conjectura, que va molt bé amb les paraules deDore Ashton.

Recordo que fa anys, en el seu últim llibre de versos,Carlos Barralva escriure un poema sobre el procés d'entotsolar-se. Acabava d'aquesta manera:"Ser por dentro la piel del universo, / levemente excitada, / como un escalofrío / benévolo".