Red Eléctrica es desmarca de l'apagada malgrat els informes

Quasi quatre mesos després de l'apagada que va deixar a les fosques 300.000 abonats i després de dos informes --de la direcció general d'Energia de la Generalitat i de la Comissió Nacional de l'Energia (CNE)-- en què s'indica la seva presumpta responsabilitat en la fallada elèctrica, Red Eléctrica Española (REE) continua dient que no va tenir-hi res a veure. El seu president, Luis Atienza, va comparèixer ahir al Senat a petició de CiU i va dir que les conclusions dels dos estudis tècnics que al.ludeixen a la responsabilitat de l'operador en l'incendi de la subestació de Maragall són simples "hipòtesis".

"Per acusar no n'hi ha prou amb hipòtesis que ni es verifiquen ni es demostren --va sostenir Atienza--. No estic dient que la causa sigui Endesa, sinó que hi ha altres hipòtesis alternatives". No obstant això, l'informe de la CNE, per exemple, revela que va ser un defecte al cable de 220 quilovolts (kV), propietat de REE, el que va originar un foc "perfectament evitable", raó per la qual el convergent Pere Macías --que va demanar la dimissió del president de REE perquè "no ha proporcionat un servei pú- blic adequat"-- va anunciar que sol.licitaria la compareixença de la presidenta del regulador de l'energia, Maite Costa, perquè exposi les conclusions d'aquest estudi tècnic.

El president de l'operador elèctric, en tot cas, no va oferir cap exemple "d'hipòtesis alternatives" i, en canvi, va assenyalar Endesa com a causant de 126 anomalies durant el dia de l'apagada (el 23 de juliol passat). Després de presentar-se com a "víctima i no causant" de la fallada --"des del primer moment vam haver d'adoptar una posició defensiva", va dir--, a penes va admetre la culpa compartida: "Les empreses REE i Endesa ho hem fet molt malament des del punt de vista de la comunicació amb els ciutadans".

Atienza, això sí, va reconèixer que la xarxa elèctrica catalana té un "problema estructural" i que les seves infraestructures són "vulnerables". Igual que la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, per explicar bona part del caos ferroviari, el president de la CEE va al.ludir a la falta d'inversions de governs anteriors com un dels motius pels quals s'ha arribat a una situació que es pretén canviar amb un pla que va començar el 2004 i que té un pressupost de 400 milions d'euros per renovar prop del 90% de les proteccions, el 37% dels transformadors d'intensitat i el 70% dels serveis auxiliars generals.

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià

Javier Burón: «Necessitem un 30% de vivenda pública que costi un 30% menys que la de lliure mercat»

LA PARADOXA DEL PLA

Aquesta "renovació d'actius", segons les seves paraules, es troba ara mateix a "mig camí" i no va més de pressa a causa de la dificultat de "treballar simultàniament sobre moltes instal.lacions sense causar una apagada", ja que aquestes estan disposadesen rosarii no en xarxa, cosa que impedeix les pertinents desconnexions per efectuar els canvis. Atienza no va amagar que aquest estat de coses planteja una paradoxa: hi ha el pla perquè no es donin noves fallades com la de Barcelona, però el mateix pla no es pot accelerar excessivament perquè pot contribuir, precisament, a noves apagades.